La saviesa la portem dins nostre. La nostra veritat no és fora, sino dins. Per trobar-la no es requereix cap esforç, només és prendre consciència del que som.
Us animem a visionar aquesta faula:
La saviesa la portem dins nostre. La nostra veritat no és fora, sino dins. Per trobar-la no es requereix cap esforç, només és prendre consciència del que som.
Us animem a visionar aquesta faula:
«Un dia, un savi va preguntar als seus deixebles: – per què la gent es crida quan estan enfadades? Els deixebles van pensar uns moments.
Perquè perdem la calma va dir un. Per això cridem. Perquè volem tenir sempre la raó -va argumentar altre-. Sí, i perquè ens molesta quan ens contradiuen -Va saltar un tercer-.
Però … Per què cridar quan l’altra persona està al teu costat? Va preguntar novament el savi. No és possible parlar en veu baixa? Per què crides a una persona que tens al costat quan estàs enfadat?
Els homes van donar algunes altres respostes, però cap d’elles contestava la pregunta del savi. Finalment, ell va explicar: Quan dues persones estan enfadades, els seus cors s’allunyen molt. Per cobrir aquesta distància han de cridar, per poder escoltar-se, encara que estiguin un al costat de l’altre. Així, com més enfadats estiguin, més fort hauran de cridar per poder-se escoltar a través d’aquesta gran distància que hi ha entre els dos cors.
Després el savi va afegir: I què passa quan dues persones s’estimen? Ells no criden sinó que es parlen suaument. I això per què és? Evidentment, perquè els seus cors estan molt a prop. La distància entre ells és molt petita.
I va continuar: I que passa quan s’estimen més encara? No parlen, només xiuxiuegen i el seu amor es torna més proper. Finalment no necessiten ni tan sols xiuxiuejar, només es miren i això és tot. Així és com estan de prop dues persones quan s’estimen.
Per finalitzar, el savi va aconsellar: Quan discutiu, no deixeu que els vostres cors s’allunyin, no digueu paraules que us distanciïn més, perquès sinó arribarà un dia que la distància entre els vostres cors serà tan gran que no trobaran mai més el camí de retorn».
Fàbula Hindú
Segons una vella llegenda, un famós guerrer, va de visita a la casa d’un mestre Zen.
En arribar es presenta a aquest, explicant-li de tots els títols i aprenentatges que ha obtingut en anys de sacrificats i llargs estudis. Després de tan sensata presentació, li explica que ha vingut a veure-ho perquè li ensenyi els secrets del coneixement Zen.
Per tota resposta el mestre es limita a convidar-lo a seure i oferir-li una tassa de te. Aparentment distret, sense donar mostres de més preocupació, el mestre aboca te a la tassa del guerrer, i continua abocant te encara després que la tassa és plena. Consternat, el guerrer li adverteix al mestre que la tassa ja està plena, i que el te s’escorre per la taula.
El mestre li respon amb tranquil·litat: “Exactament senyor. Vostè ja ve amb la tassa plena. Com podria vostè aprendre alguna cosa?
Davant l’expressió incrèdula del guerrer el mestre va emfatitzar:”Tret que la seva tassa estigui buida, no podrà aprendre res “
Fàbula anònima
Podríem dir que “l’atenció és romandre despert mentre faig alguna cosa”. O sigui: “Fer només el que estàs fent”.
Per a treballar l’atenció plena us proposem un visionat d’aquesta fàbula zen.
A la cultura i espiritualitat zen el cercle pren un significat i contingut especial: buit i alhora ple, simple, infinit, perfecció… Aquest cercle, anomentat Enso, és representat a través d’un traç amb pintura. Segons la saviesa zen, el cercle o enso, és una representació del nostre ésser, pintat per una mà humana (encara que l’ordinador possibiliti simular traços zens).
Quan Camí Endins cercava la seva imatge corporativa volia deixar-ho a mans (i mai millor dit) de professionals. David González, excel.lent professional del disseny i l’art visual, va regalar-nos amb aquest logo. I justament coincideix amb els traços abans esmentats que pot representar: moviment, interioritat, esboç, no acabat, no finit.
Des d’aquí li volem donar les gràcies!.