Avui una proposta musical

Avui proposo un fragment d’una obra llarga de F. Schubert: Die Schöne Müllerin (La bella molinera). Es basa en un cicle de poemes de Wilhelm Müller musicats per a cant i piano per F. Schubert.

Es tracta d’una història d’amor i desamor d’un rodamón vers la molinera, però alhora vers la vida. El rodamón plora les seves penes al rierol, però aquest resta en silenci. En el penúltim poema del cicle finalment fa parlar també al rierol. Romanticisme en estat pur.

Aquest penúltim lied és cantat per Matthias Goerne (Baríton) i amb E. Schneider al piano.

Miquel Oliu (Barcelona 1973) és compositor, pianista i professor de piano al Conservatori de Vic. Col·laborador musical de Camí Endins.

 

 

Le di a la caza alcance

 

Poema San Juan de la Cruz:

Tras de un amoroso lance,
y no de esperanza falto,
volé tan alto, tan alto,
que le di a la caza alcance. 

Para que yo alcance diese
a aqueste lance divino,
tanto volar me convino,
que de vista me perdiese;
y con todo en este trance
en el vuelo quedé falto;
mas el amor fue tan alto,
que le di a la caza alcance.

Cuando más alto subía
deslumbróseme la vista,
y la más fuerte conquista
en oscuro se hacía;
mas, por ser de amor el lance,
di un ciego y oscuro salto,
y fui tan alto tan alto
que le di a la caza alcance.

Cuando más alto llegaba
de este lance tan subido,
tanto más bajo y rendido
y abatido me hallaba;
dije: No habrá quien alcance;
y abatíme tanto, tanto,
que fui tan alto, tan alto,
que le di a la caza alcance. 
Por una extraña manera
mil vuelos pasé de un vuelo,
porque esperanza del cielo
tanto alcanza cuanto espera;
esperé sólo este lance,
y en esperar no fui falto,
pues fui tan alto, tan alto,
que le di a la caza alcance.

(Juan de la Cruz, 1542 -1591)

 

Música per a la Interioritat

IMG_4742

Avui estrenem una nova proposta a la pestanya de recursos del nostre web: MÚSICA per a la INTERIORITAT.

La Música demana un tipus d’escolta especial. Estem habituades a la música moderna. Aquesta es basa en un concepte de separació de funcions, en el que hi ha una base rítmica i harmònica que acompanya una melodia clara. El bateria fa la funció rítmica i la guitarra o piano fan la funció harmònica, és a dir els acords en què es basa la música. El cantant és qui té la melodia que és entesa com la part principal que condiciona els altres. Això fa la música molt entenedora, per això aquesta idea de melodia acompanyada és la que domina el món de la música.

La música polifònica, en canvi, vol dir que hi ha no una sinó diverses línies melòdiques, en aquest cas sis, que tenen la mateixa importància, i que no canten el text alhora sinó en diàlegs i imitacions. Això converteix la música en una mena de caleidoscopi melòdic que cal seguir des del silenci interior. No és una música composada per atreure i agradar, sinó que busca omplir des d’una complexitat que no admet diàleg amb l’estrès o els prejudicis. Cal buidar-se del tot per deixar-la entrar…el silenci i el no tenir pressa són parts de la composició.

La proposta d’avui és de la mà de n’Andreu Brunat, músic, flautista de bec i director coral en el conservatori Superior de Música de Barcelona i amic de Camí Endins, ens proposa la següent proposta musical:

Versa est in luctum, peça composada per Alonso Lobo pel funeral del Rei Felip II. Lobo és uns dels polifonistes més destacats del segle d’or espanyol.