Què soc?

QUÈ SOC?
Presentació del llibre “Cuando la vida nos vive” d’Hilario Ibañez.
Lloc: Biblioteca Can Fabra-Sant Andreu
Data: 25 d’octubre 2019 a les 19h

En aquest acte es presentarà el llibre d’Hilario Ibánez, membre promotor de Camí Endins, que cerca la interioritat des de diverses mirades.

El llibre recull el testimoni de deu persones que relaten la seva experiència d’interioritat i l’acte vol mostrar alguna d’aquestes experiències, juntament amb les motivacions de l’autor, lligades a l’experiència a Camí Endins.

Camí Endins ofereix espais de meditació al barri de Sant Andreu, però aquest vegada vol que la música ompli els espais de silenci, de la mà de Lídia Pujol. La música, com a expressió artística de l’ànima, pot ser una oportunitat perquè l’Ésser es reconegui amb el que sempre ha sigut: plenitud i llum.

Actitudes fundamentales para meditar

  1. No juzgar: observar la propia experiencia con imparcialidad. Es una actitud completamente distinta a la habitual en la que, de forma mecánica, categorizamos y juzgamos todo lo que ocurre.
  • Paciencia: comprender y aceptar que las cosas suceden a su propio ritmo. Esta cualidad es una forma de sabiduría que es especialmente útil cuando la mente está agitada porque puede ayudarnos a aceptar sus vaivenes recordando que no necesariamente tenemos que engancharnos a ellos.
  • Mente de principiante: abandonar las expectativas previas y atender a lo que realmente sucede como si fuera la primera vez. Esta actitud es particularmente importante, tanto en la práctica de las técnicas de meditación, como en la vida cotidiana.
  • Confianza en la propia bondad y sabiduría básicas: Se trata de ser uno mismo, no de imitar a nadie. Creer que el maestro está en nosotros.
  • No esforzarse por conseguir ningún propósito: conviene cultivar una actitud de no lucha, ni esfuerzo en la meditación estática. Dejar que la experiencia suceda. No hay que hacer nada. Si se experimenta tensión o dolor, simplemente ser consciente de ello.
  • Aceptación: ver las cosas como realmente son en cada momento. No implica que tenga que gustarnos todo lo que ocurre o que se deba adoptar una actitud pasiva ante los sucesos que atentan contra nuestros principios o valores. Consiste más bien en actuar de la forma adecuada desde el conocimiento.
  • Dejar pasar: no apegarse, ni dejarse atrapar por ningún pensamiento, sentimiento o deseo. En la práctica, hay que abandonar la tendencia a elevar algunos aspectos de nuestra experiencia y a rechazar otros.

Carta de primavera

Rubió_abril 2016

Arriba la primavera, sí, i amb ella esclata la vida,

també dins nostre!

Deixem-nos tocar pel Sol que dia a dia perd sa timidesa i se’ns vessa,

regalat, per acariciar-nos, tot convidant-nos a dansar amb ell.

Permetem que les flors s’obrin humilment i alegre i, així, pintin de colors el nostre interior,

que els ocells construeixin el seu niu per a la nova vida, recreadora d’ella mateixa,

que els capolls trenquin la closca per donar sort a les papallones que s’hi amaguen.

Fluïm amb l’amor, respirem-lo,

que s’esdevingui silenciosament,

que s’expressi lliurament, sense fi,

ans és així com ÉS: infinit, harmoniós, confiat, etern…

Dani Gómez-Olivé

Carta de tardor

sin-titulo

Bosc de Heusenstamm, Alemanya. Foto: Camí Endins

Comença la tardor i amb ella un nou curs per a Camí Endins, que entomem amb il·lusió allí on es vulgueu trobar, de moment a Can Portabella i a Sant Pacià, al nostre tan estimat Sant Andreu. Enguany també serem amb totes les que ens torneu a demanar que compartim, de nou, un tros de camí interior amb vosaltres, com ja hem fet amb les famílies de Respira!

La tardor ens convida a recollir-nos. És moment de pair dolçament i serena el descans estival; d’endreçar, revisar i marcar noves metes pels propers mesos, de re-emprendre el camí, a voltes massa sorollós del quotidià.

La tardor, l’estació on sembla que tot es marceix, preludi del fred i la buidor intensa de la natura. Despullament necessari perquè tot floreixi de nou, reinici del cicle per enfortir la vida, on en realitat res no acaba perquè res no recomença.

Deixem-nos sentir i obrim els nostres cors. Respirem els primers dies de fred, observem com s’escurcen lentament; degustem la paleta de colors que la natura ens regala; toquem la terra molla i olorem el seu fullam engroguit, ataronjat, enrogit; oïm el silenci de la nit, fruïm, fluïm, deixem-nos tocar per la Vida…

Desitgem-nos un molt bon curs!

L’equip de Camí Endins

In memoriam

In memoriam Jaume Botey

Jaume-Botey-1

Foto per El viejo topo

El passat 15 de febrer en Jaume Botey va traspassar aquest món, la nostra realitat limitada. Des d’aleshores s’han dit coses molt boniques i bones del Jaume, totes elles certes perquè essencialment va ser un home bo, un home de pau i bé, senzill, ple de bondat i saviesa.

Darrera el seu rictus, a voltes seriós, d’aquell que es pren la vida seriosament perquè hi està compromès, s’amagava un home alegre, lliure, fresc, juganer, capaç de viure i gaudir la vida intensament i profunda.

Sí, el Jaume era un home afable, carinyós i atent. Quan estaves amb ell semblava que tenia tot el temps per a tu, t’escoltava – quan no era ell qui xerrava! – amb molta atenció, perquè era home d’atenció plena, d’escolta activa, característiques d’aquelles persones que saben connectar i viure des del seu interior.

Perquè el Jaume va ser un home profundament espiritual, d’una fonda fe i esperança, un profeta del nostre temps, capaç de connectar amb el seu Jo més autèntic i posar-lo al servei dels altres. No direm aquí tot el que va fer perquè molts d’altres ja ho han fet, però sí que voldríem fixar la mirada en la seva capacitat de projectar cap enfora tota la seva riquesa interior. L’obra del Jaume, tot el que va fer pels altres, el seu compromís fidel cap els que viuen als marges no s’entén si s’oblida la font d’on vivia i bevia: l’Amor que som i que ens viu més enllà de nosaltres mateixos.

Gràcies Jaume pel teu mestratge, pel testimoni de Vida que ens ha donat i pel somriure amb el que has passat per aquest món.

L’equip de Camí Endins

Fi de curs amb ànima

Ja som a final de curs…. Estem molt contentes del que ha donat de sí aquest curs: llibres, xerrades, tallers, col·laboracions amb altres projectes… Moltes gràcies per la vostra confiança!
Com que hi ha un temps per a cada cosa, ara toca valorar el curs i descansar. Tornarem reactivar-nos al setembre.
Volem regalar-vos aquest video com a mode memòria del curs.
Només un apunt: el PUNT de MEDITACIÓ el conclourem el dimarts 20 de juny. Al setembre el reiniciarem de nou. Moltíssimes gràcies per la vostra participació setmanal.
Ara ja sí, que tingueu un estiu de presència plena i sobretot #diguemnoscosesboniques
Una abraçada,
Equip Camí Endins