“No somos seres humanos que tienen una experiencia espiritual; somos seres espirituales que tienen una experiencia humana” (Teilhard de Chardin).

Mandala reaulitzable

Unir aquestes dues paraules pot semblar una mica estrany. Intel·ligència s’associa, molt freqüentment, a la capacitat de raonar, saber gestionar coneixements, té a veure amb habilitat per interpretar i investigar el món.

Per altra banda la paraula espiritualitat es confon amb beats, amb personalitats infantilitzades o crèdules, que no analitzen prou i no usen la raó per governar. És com si es tractés d’un temps passat.

Així que unir intel·ligència i espiritualitat gairebé ofèn … a la intel·ligència.

No obstant això, en el 1983, Howard Gardner, ja parla d’intel·ligències múltiples: lingüística, lògico-matemàtica, espaial i visual, corporal-kinestèsica, musical, interpersonal, intrapersonal, i naturalista. A partir de Gardner, la intel·ligència ve a ser “la capacitat mental de resoldre problemes i / o elaborar productes que siguin valuosos en una o més cultures”. No només diu relació a saber coses, sinó saber-les aplicar.

Posteriorment, en el 1995 Daniel Goleman, parla d’intel·ligència emocional (IE), situant la intel·ligència més enllà d’allò acadèmic i racional, perquè per a ell la IE és la capacitat de ser conscient de les pròpies emocions i de comprendre les emocions dels altres.

Recentment, l’any 2000, Danah Zohar i Ian Marshall parlen d’una nova intel·ligència: la intel·ligència espiritual.

Per a aquests autors, la Intel·ligència Espiritual és la intel·ligència de la totalitat; està en tot el nostre ésser harmonitzant la intel·ligència racional i l’emocional. Ens permet afrontar la dimensió de significat i valors de la vida. És la capacitat de donar una resposta a la pregunta: “Qui sóc?”, De trobar un sentit profund a la vida. Dit d’una altra manera: la intel·ligència espiritual és la capacitat de l’ésser humà de qüestionar-se sobre el significat de la vida i experimentar al mateix temps, la perfecta connexió amb els altres i el món que ens envolta.

La intel·ligència espiritual no està associada a la religió, més aviat diu relació a una dimensió que supera qualsevol religió o grup de creences, perquè és pròpia de l’ésser humà. Per això diu relació a la interioritat, a la profunditat de l’existència i de la vida.

Aquesta intel·ligència s’ha d’educar, posant els recursos i les eines i l’acompanyament per fer possible el viatge cap a l’interior d’un mateix. Els elements que requereix aquesta educació són:

• Educar en el silenci i l’atenció
• Capacitat de sorpresa i d’admiració
• Capacitat de discernir, i no només de decidir,
• Desenvolupar en les nostres vides una profunditat existencial i vital.

És facilitar l’accés a la dimensió profunda de la realitat, que va més enllà del que percebem i toquem, que diu relació al que s’escapa, però està; que no es pot materialitzar, però està donant vida. És com l’aire; és esperit.

Per a ampliar:

• Zohar Dana i Ian Marshall, Intel·ligència espiritual, Edit. Plaza i Janés, Madrid 2001.
• Francesc Torralba, Intel·ligència espiritual, Edit. Plataforma. Barcelona 2010.
• José Luis Vázquez Borau, La intel·ligència espiritual o el sentit del sabrado, Edit. Desclée de Brouwer. Bilbao 2010.