Religió i Espiritualitat

desert-82403_640

Pierre Teilhard de Chardin (Orcines 1881 – New York 1955) va ser un sacerdot jesuïta, teòleg, filòsof i paleontòleg francès que va contribuir amb el seu pensament una visió integrada de la ciència i la mística, de l’evolució de l’esperit i el pensament.

A continuació us compartim algunes reflexions pròpies d’aquest savi del s. XX:

▪ La religió no és només una, n’hi ha centenars.
▪L’espiritualitat n’és una.

▪La religió és per als qui dormen.
▪L’espiritualitat és per als qui estan desperts.

▪La religió és per a aquells que necessiten ser guiats.
▪L’espiritualitat és per a aquells que atenen la seva veu interior.

▪La religió té un conjunt de regles dogmàtiques.
▪L’espiritualitat convida a raonar-ho i qüestionar-ho tot.

▪La religió amenaça i espanta.
▪L’espiritualitat dóna pau interior.

▪La religió parla de pecat i de culpa.
▪L’espiritualitat diu “aprèn de l’error”.

▪La religió parla d’un déu; no és Déu.
▪L’espiritualitat és tot i, per tant, està en Déu.

▪La religió inventa.
▪L’espiritualitat troba.

▪La religió no tolera cap pregunta.
▪L’espiritualitat ho qüestiona tot.

▪La religió és humana, és una organització amb regles humanes.
▪L’espiritualitat és Divina, sense regles humanes.

▪La religió és causa de divisions.
▪L’espiritualitat uneix.

▪La religió et busca perquè creguis.
▪L’espiritualitat has de buscar-la per creure.

▪La religió segueix els preceptes d’un llibre sagrat.
▪L’espiritualitat busca el sagrat en tots els llibres.

▪La religió s’alimenta de la por.
▪L’espiritualitat s’alimenta de la confiança i de la fe.

▪La religió viu en el baix astral.
▪L’espiritualitat viu a la Consciència.

▪La religió s’ocupa amb el fer.
▪L’espiritualitat té a veure amb l’Ésser.

▪La religió alimenta l’ego.
▪L’espiritualitat impulsa a transcendir.

▪La religió ens fa renunciar al món per seguir un déu.
▪L’espiritualitat ens fa viure en Déu, sense renunciar a nosaltres.

▪La religió és un culte.
▪L’espiritualitat és la meditació.

▪La religió ens omple de somnis de glòria al paradís.
▪L’espiritualitat ens fa viure la glòria i el paradís aquí i ara.

▪La religió viu en el passat i en el futur.
▪L’espiritualitat viu en el present.

▪La religió crea claustres en la nostra memòria.
▪L’espiritualitat allibera la nostra Consciència.

▪La religió ens fa creure en la vida eterna.
▪L’espiritualitat ens fa conscients de la Vida Eterna.

Educar en el silenci

child-438373-1

Fotografia: Pixabay. Revista Galilea núm. 153

Cada dia es percep la necessitat de silenci. Va caient, de mica en mica, la percepció del silenci com a inacció i pèrdua de temps, i es comença a sentir aquest desig profund d’aturar-se, mirar què passa i què em passa. A vegades passa que l’excés de soroll extern no és altra cosa que l’ocultació de l’eixordador so del silenci, que com un desig neix de la profunditat que som. 

Qui més qui menys se sent sotmès a constants inputs que el transporten alhora i sense solució de continuïtat al que passa a milers de quilòmetres i en un grup de whatsapp. Hi ha una urgència exigida d’accedir i respondre al que passa a la pantalla.

La persona es percep fragmentada, feta de parts molt diferents i contradictòries, que el poden abocar a estats de nerviosisme o ansietat. Cal un lloc, un espai, un àmbit que faciliti serenitat i harmonia.

Aquest àmbit és el silenci, que permet reposar, filtrar i escollir el més important. El silenci, però, no té només una dimensió funcional. El silenci és la possibilitat de connectar amb un mateix, de saber qui és, d’accedir a allò grandiós que som. És el lloc de la contemplació i de romandre sense parlar perquè, en connectar amb la profunditat que som, ens quedem sense paraules.

Educar en el silenci es presenta com una necessitat de primer ordre. ¿Com educar-ho en la família? De la mateixa manera que en la família s’aprèn a menjar, dormir, normes bàsiques de convivència, hem d’anar incorporant la necessitat d’aprendre a fer i practicar silenci. Conscients, però, que no és un ensenyament, sinó una vivència. I cal que sigui un aprenentatge comú d’adults i de nens, on uns aprenen dels altres. Es tracta d’acompanyar i vivenciar junts.

A la família s’han de cercar llocs i moments per educar en l’admiració, per fomentar l’escolta, sense mòbil ni televisió. Potser caldrà incorporar a la casa un espai per poder gaudir, encara que només sigui uns minuts, de silenci. S’han d’aprofitat trobades a la natura o viatges per adonar-se del que passa i ajudar a connectar amb un mateix.

Camí endins facilita trobades de famílies, on hi ha treball conjunt d’adults i nens. L’experiència sempre sorprèn, perquè tant els uns com els altres es descobreixen experimentant junts alguna cosa molt profunda.

Hilario Ibáñez i Marta Digón. Revista Galilea núm. 153

Descansar en el Ser

snow-1148773_960_720

Ahora con la entrada del frío, en este tiempo de recogimiento, quizás sea una invitación a permitirnos ahondar un poco más en esta tarea tan hermosa de afinar nuestro interior.

El camino de la interioridad puede ser una invitación a vivir responsablemente con uno mismo, con los demás y con el entorno que nos envuelve, bien lejos de vivir autocomplacientemente. A medida que vamos afinando nuestro instrumento interior, nuestra vida puede resultar más armónica junto con los demás y con el mundo que nos aloja. Esta práctica de interioridad, esta afinación, no se trata tanto hacerlo desde la voluntad o esfuerzo personal en conseguir ser mejor persona, sino justamente en caer en la cuenta que ya somos belleza, paz y sosiego para uno mismo, para los demás y para el cosmos.

El acceso a la interioridad puede vivirse desde diferentes planos y en cada uno de ellos se nos posibilita vivir algún desalojo interior y, por lo tanto, liberarnos de aquella creencia que nos encorseta y no nos permite ser la Luz que somos.

Y es que la interioridad vivida desde ahí es probablemente descansar en el Ser, es reposar en nuestra existencia, en nuestra casa de la que nunca hemos marchado.

Marta Digón (Camí Endins)

Carta de tardor

sin-titulo

Bosc de Heusenstamm, Alemanya. Foto: Camí Endins

Comença la tardor i amb ella un nou curs per a Camí Endins, que entomem amb il·lusió allí on es vulgueu trobar, de moment a Can Portabella i a Sant Pacià, al nostre tan estimat Sant Andreu. Enguany també serem amb totes les que ens torneu a demanar que compartim, de nou, un tros de camí interior amb vosaltres, com ja hem fet amb les famílies de Respira!

La tardor ens convida a recollir-nos. És moment de pair dolçament i serena el descans estival; d’endreçar, revisar i marcar noves metes pels propers mesos, de re-emprendre el camí, a voltes massa sorollós del quotidià.

La tardor, l’estació on sembla que tot es marceix, preludi del fred i la buidor intensa de la natura. Despullament necessari perquè tot floreixi de nou, reinici del cicle per enfortir la vida, on en realitat res no acaba perquè res no recomença.

Deixem-nos sentir i obrim els nostres cors. Respirem els primers dies de fred, observem com s’escurcen lentament; degustem la paleta de colors que la natura ens regala; toquem la terra molla i olorem el seu fullam engroguit, ataronjat, enrogit; oïm el silenci de la nit, fruïm, fluïm, deixem-nos tocar per la Vida…

Desitgem-nos un molt bon curs!

L’equip de Camí Endins

Aproximació a la dimensió espiritual en la pràctica clínica

Marta Vidal i Roig és metgessa especialista en medicina interna i pal·liatius d’un hospital públic. La seva experiència professional i personal l’ha portat a publicar aquest article.

Segons l’autora:

Aquest article intenta explicar la meva experiència i el meu aprenentatge, com a metgessa especialista en medicina interna i pal·liatius, en l’acompanyament de persones malaltes que es troben en situació de nal de vida. Els professionals sanitaris ens apropem als nostres pacients amb actitud i respecte, intentant explorar les seves amenaces i les seves pors que alhora són les nostres. Cal fer formació per disposar d’eines i recursos per suportar el patiment de l’altre per poder-lo acompanyar. El procés de transformació espiritual que experimenta una persona que s’està morint, ens ajuda a veure que morir bé pot ser possible.

El podeu descarregar clicant aquí.