Respirar

stonesBanner1500x248

[en castellano aquí]

Respirar és vida perquè qui està viu si no respira? Totes necessitem aire per viure, oxigen per alimentar cadascuna dels milions de cèl·lules que ens conformen, sense el qual no seria possible les reaccions químiques que ens nodreixen a cada instant. Elles, cadascuna d’aquestes milionèssimes parts de nosaltres, retornen agraïdes diòxid de carboni, necessari perquè les plantes puguin nodrir-se igualment, a partir de complexes reaccions químiques. I així, senzillament, amb un anar i tornar, infinit, completar el cercle virtuós de la vida…

Respirar és vida, però no només…

Respirar constitueix, en essència, l’acte d’amor més bell i pur. En ell inspirem l’amor que ens envolta, amor que som, que ens nodreix i conforma. Amor que reposa en aquell instant silenciós abans l’intercanvi de vida per més vida. Vida-Amor que exhalem, pausadament i agraïda fins que, un cop més, en el buit ens deixem anar confiadament, sense més, sabent certament que tornarem a inspirar l’amor que contínuament sens dóna, gratuït, perquè, de nou donem també nosaltres al nostre torn…

Respirar és vida, sí, però no només…

Respirar és estimació, un rebre i donar constant d’allò que ja som, des de sempre, encara que en el somni no ho sabem. Respirar és la porta que ens obre a la Vida quan, desperts, sabem que som allà on mai no hem deixar de ser, que estem allí d’on mai no hem partit, perquè sempre hi hem estat, sempre hi hem set.

Respirar és vida, sí, però molt més!

Dani Gómez-Olivé

 

Taller RESPIRA

fragmenta editorial 2016

El diumenge 22 de maig 2016, a les 12h, s’explicarà el conte ‘Respira‘ amb text i il·lustracions d’Inês Castel-Branco, a càrrec d’ella mateixa, a l’Ateneu L’Harmonia – Recinte Fabra i Coats (Sant Adrià 20), de Barcelona, en un acte organitzat per Camí Endins en el marc de les Festes de la Primavera del barri de Sant Andreu de Palomar.

‘Respira’ és un diàleg entre un nen i la seva mare a l’hora d’anar a dormir. Aquest diàleg podria succeir a qualsevol hora del dia i a qualsevol lloc, perquè, en realitat, el que presenta aquest llibre és una recopilació d’exercicis il·lustrats que poden ajudar als més petits a prendre consciència de la seva respiració.

A l’activitat s’explicarà el conte alhora que s’ajudarà els nens a respirar com una ona del mar, com un arbre que creix, com el vent que dissipa els núvols, com un gat o un ocell, un globus o una campana. El conte finalitzarà amb un petit taller on s’ha construït el nino articulat que és el protagonista de ‘Respira’.

L’activitat és adreçada a infants a partir de 4 anys.

Entrada lliure. Aforament limitat.

Transport:

Metro: L1 (Sant Andreu)

Bus: 11, 40, 73, 126 y N9

Renfe: Sant Andreu Comtal

Bicing: Malats, pl. Orfila, pl. Estació 12, Gran de Sant Andreu 99-97

Respira, d’Inês Castel-Branco

Respira llibre 1

RESPIRA és un llibre que parteix d’una situació molt quotidiana: hi ha un nen que no pot dormir, s’aixeca i ho diu a la mare. Ella podria haver-lo portat al llit i haver-li cantat una cançó o explicat un conte. Segurament ho haurà fet, altres vegades. Aquest cop, però, ha decidit ensenyar-li a respirar.

El nen pensa que ja sap respirar. Tots pensem que en sabem. Respirar és un automatisme que ens acompanya durant tota la vida que passem a la Terra. Dins de la panxa de la mare no respiràvem. Fèiem gairebé tot el que farà un bebé acabat de néixer, però no respiràvem. Naixem i fem un primer plor, una primera inspiració. Morim quan deixem de respirar, quan fem una última expiració a la qual no se segueix cap inspiració. Entre el naixement i la mort no deixem mai de respirar. És un impuls vital que permet que l’aire que està fora entri dins nostre fins als pulmons i, des d’allà, porti oxigen a totes les cèl·lules del nostre cos.

Des de l’Orient ens recorden que el cos no està separat de la ment ni de l’esperit. Que l’oxigen que entra i dóna vida al cos, permet també que hi hagi més consciència en la ment i que, d’aquesta manera, l’esperit arribi a regions més profundes. Quan contemplem la nostra respiració deixem de preocupar-nos amb el passat o amb el futur: estem en l’ara i aquí, en l’instant present. Quan ens centrem en l’aire que entra i que surt, estem sintonitzant amb la vida mateixa en la qual contínuament rebem i donem.

A les diferents tradicions religioses Déu ha estat comparat sovint amb l’aire, el vent, l’alè intangible que dóna vida: el pneuma grec o el ruah hebreu es refereixen a aquest alè transcendent del diví. A l’Índia consideren que el prana és l’energia vital que mou el món i que es troba en tots els éssers (i que la pràctica del ioga intenta harmonitzar en el nostre cos). A la Xina aquesta força o energia rep el nom de Qi (el Taixí o el Txikung treballen sobre aquesta energia). Respirar, doncs, ha estat considerat també com una pràctica de consciència que obre i sintonitza amb el transcendent. Una porta que cal creuar, sovint, per trencar amb el brogit de la vida i disposar-se interiorment a la pregària, al treball interior, al silenci.

RESPIRA és un llibre pràctic. Els nens no necessiten saber res del ioga ni de les pràctiques meditatives d’Orient per fer una respiració abdominal imitant les ones del mar o una respiració completa fent l’exercici de l’arbre que creix. I poden no saber que la postura del gat o de la cobra són assanes del ioga amb segles de transmissió. Respiraran amb les muntanyes, les vocals o el vent, imitaran animals i rodaran el tronc com una campana (exercici de relaxació del taixí). Sense adonar-se’n, estaran eixamplant els límits de la seva respiració i descobrint una nova via d’interiorització.

Al final del llibre, una guia de lectura explica detalladament d’on prové cada exercici i què es pretén treballar. Però els nens només sabran que hauran inflat globus o olorat roses de la seva imaginació, que no té límits, com l’aire mateix que ens guareix a tot moment.

Inês Castel-Branco és directora de Petit Fragmenta i autora de Respira

 

Respira de Inês Castel-Branco

Respira llibre 1

RESPIRA es un libro que parte de una situación muy cotidiana: hay un niño que no puede dormir, se levanta y lo dice a la madre. Ella podría haberlo llevado a la cama y haberle cantado una canción o contarle un cuento. Seguramente lo habrá hecho, otras veces. Esta vez, sin embargo, ha decidido enseñarle a respirar.

El niño piensa que ya sabe respirar. Todos pensamos que sabemos. Respirar es un automatismo que nos acompaña durante toda la vida que pasamos en la Tierra. Dentro de la barriga de la madre no respirábamos. Hacíamos casi todo lo que hará un bebé recién nacido, pero no respirábamos. Nacemos y hacemos un primer llanto, una primera inspiración. Morimos cuando dejamos de respirar, cuando hacemos una última expiración a la que no se sigue ninguna inspiración. Entre el nacimiento y la muerte no dejamos nunca de respirar. Es un impulso vital que permite que el aire que está fuera entre dentro nuestro hasta los pulmones y, desde allí, lleve oxígeno a todas las células de nuestro cuerpo.

Desde el Oriente nos recuerdan que el cuerpo no está separado de la mente ni del espíritu. Que el oxígeno que entra y da vida al cuerpo, permite también que haya más conciencia en la mente y que, de este modo, el espíritu llegue a regiones más profundas. Cuando contemplamos nuestra respiración dejamos de preocuparnos con el pasado o con el futuro: estamos en el aquí y ahora, en el instante presente. Cuando nos centramos en el aire que entra y que sale, estamos sintonizando con la vida misma en la que continuamente recibimos y damos.

En las diferentes tradiciones religiosas Dios ha sido comparado a menudo con el aire, el viento, el aliento intangible que da vida: el pneuma griego o el ruah hebreo se refieren a este aliento trascendente de lo divino. En la India consideran que el prana es la energía vital que mueve el mundo y que se encuentra en todos los seres (y que la práctica del yoga intenta armonizar en nuestro cuerpo). En China esta fuerza o energía recibe el nombre de Qi (el taichí o el chikung trabajan sobre esta energía). Respirar, pues, ha sido considerado también como una práctica de conciencia que abre y sintoniza con el trascendente. Una puerta que hay que cruzar, a menudo, para romper con el ruido de la vida y disponerse interiormente a la oración, el trabajo interior, en el silencio.

RESPIRA es un libro práctico. Los niños no necesitan saber nada del yoga ni de las prácticas meditativas de Oriente para hacer una respiración abdominal imitando las olas del mar o una respiración completa haciendo el ejercicio del árbol que crece. Y pueden no saber que la postura del gato o de la cobra son asanas del yoga con siglos de transmisión. Respirarán con las montañas, las vocales o el viento, imitarán animales y rodarán el tronco como una campana (ejercicio de relajación del taichí). Sin darse cuenta, estarán ensanchando los límites de su respiración y descubriendo una nueva vía de interiorización.

Al final del libro, una guía de lectura explica detalladamente de dónde proviene cada ejercicio y que se pretende trabajar. Pero los niños sólo sabrán que habrán inflado globo o olido rosas de su imaginación, que no tiene límites, como el aire mismo que nos cura a todo momento.

Inês Castel-Branco es directora de Petit Fragmenta y autora de Respira