Arriba la primavera, sí, i amb ella esclata la vida,

també dins nostre!

Deixem-nos tocar pel Sol que dia a dia perd sa timidesa i se’ns vessa,

regalat, per acariciar-nos, tot convidant-nos a dansar amb ell.

Permetem que les flors s’obrin humilment i alegre i, així, pintin de colors el nostre interior,

que els ocells construeixin el seu niu per a la nova vida, recreadora d’ella mateixa,

que els capolls trenquin la closca per donar sort a les papallones que s’hi amaguen.

Fluïm amb l’amor, respirem-lo,

que s’esdevingui silenciosament,

que s’expressi lliurament, sense fi,

ans és així com ÉS: infinit, harmoniós, confiat, etern…

Dani Gómez-Olivé