In memoriam Jaume Botey

Foto per El viejo topo

El passat 15 de febrer en Jaume Botey va traspassar aquest món, la nostra realitat limitada. Des d’aleshores s’han dit coses molt boniques i bones del Jaume, totes elles certes perquè essencialment va ser un home bo, un home de pau i bé, senzill, ple de bondat i saviesa.

Darrera el seu rictus, a voltes seriós, d’aquell que es pren la vida seriosament perquè hi està compromès, s’amagava un home alegre, lliure, fresc, juganer, capaç de viure i gaudir la vida intensament i profunda.

Sí, el Jaume era un home afable, carinyós i atent. Quan estaves amb ell semblava que tenia tot el temps per a tu, t’escoltava – quan no era ell qui xerrava! – amb molta atenció, perquè era home d’atenció plena, d’escolta activa, característiques d’aquelles persones que saben connectar i viure des del seu interior.

Perquè el Jaume va ser un home profundament espiritual, d’una fonda fe i esperança, un profeta del nostre temps, capaç de connectar amb el seu Jo més autèntic i posar-lo al servei dels altres. No direm aquí tot el que va fer perquè molts d’altres ja ho han fet, però sí que voldríem fixar la mirada en la seva capacitat de projectar cap enfora tota la seva riquesa interior. L’obra del Jaume, tot el que va fer pels altres, el seu compromís fidel cap els que viuen als marges no s’entén si s’oblida la font d’on vivia i bevia: l’Amor que som i que ens viu més enllà de nosaltres mateixos.

Gràcies Jaume pel teu mestratge, pel testimoni de Vida que ens ha donat i pel somriure amb el que has passat per aquest món.

L’equip de Camí Endins