Convocades per la Interioritat

bypass14

Buenas tardes. Bona tarda a tothom. Benvinguts.

Desde la Asociación Camí Endins, hemos organizado este encuentro para presentar el libro “Bypass hacia la interioridad” de Josean Manzanos. Camí Endins comparte la misma finalidad que Ixileku, asociación de Vitoria, Araba, de la que forma parte Josean y otras persones que se han trasladado de Vitoria para asistir a esta presentación.

Y supongo que casi todos los que estamos aquí venimos convocados, atraídos por la palabra que titula el libro: Interioridad.

Los distintos intervinientes hablarán al respecto y sobre todo el autor, pero quisiera decir unas palabras al respecto.

Se puede decir que esta palabra adquiere cada vez más importancia. Tanto a nivel individual como a nivel educativo, que parece que refleja una búsqueda y supongo, que por eso mismo refleja una necesidad y una carencia.

Para tratar de definir brevemente qué entendemos por interioridad cabe decir que dice relación a interior. Interioridad es la cualidad de lo interior. Al hablar, de interioridad estamos ante algo así como una dimensión o un ámbito, un espacio íntimo, que pertenece a lo más propio de uno mismo, a lo más verdadero, a lo más profundo.

Pero no por ser íntimo es intimista o privado o secreto. Al contrario es una intimidad que lleva consigo una expansión de sí mismo, Parece una paradoja, pero no lo es. El profundizar o conectar o vivir en ese espacio interior, propio de uno mismo, en lugar de separar, une, porque es el mismo fondo de todo lo que existe.

Situarse desde este punto, en este espacio, en este fondo, que decía Eckhart. Es situarse desde un lugar, o estar viendo desde un espacio distinto.

¿Cómo son las cosas miradas desde este lugar o desde este fondo?

Pues, podemos decir que todo adquiere otros contornos: lo que hacemos y decimos, los demás, las plantas, el planeta, todo lo que nos rodea adquiere otros contornos, que no son los de la utilidad o el aprovechamiento o la productividad o la explotación.

En este dentro no hay separación, no hay diferencia, no hay juicio ni comparación, no hay discriminación. No miramos como si fuéramos independientes de los otros, separados de todo lo que existe. Se ve todo con la perspectiva de ser uno con todo, porque todo dice relación a todo.

Este fondo profundo hace que las cosas sean desde la densidad de sí mismo, que todo es uno.

Este ámbito, o lugar o como quiera que se llame es la riqueza que nos habita, es la grandiosidad que nos abarca, nos envuelve y en la cual vivimos. Está tan cerca de nosotros que no la vemos.

Sin embargo, nos hacemos la pregunta, y por eso estamos aquí y por eso presentamos este libro ¿cómo acceder a este interior? ¿Como caer en la cuenta de ello?

Es paradójico porque es como preguntar ¿qué hay que hacer para volver a casa, en donde ya estamos? Debería ser fácil. No hay que ir ni a grandes lugares ni probar infinitas experiencias. Es vivirlo, o mejor, dejarse vivir por ello. Hacer experiencia de uno mismo.

El libro que presentamos nos da muchas pistas para experimentar lo que ya somos. Tiene muchas llaves para acceder al interior, ofrece muchas maneras para poder llegar a donde siempre hemos estado: a nosotros mismos, a nuestra propia y más genuina identidad.

Los libros huelen, para mí es muy agradable el olor a libro nuevo, pero además este libro huele a interior abierto, a frescura y huele, y mucho, a experiencia y sabiduría

Cami endins se siente afirmado y confirmado en esta tarea de educar la interioridad con este gran libro.

Muchas gracias Josean por este regalo para adentrarnos en la maravilla que somos.

Camí Endins, donant pas a la presentació de Bypass hacia la interioridad (30/09/2016)

Educar la dimensió interior en família

Versión en castellano

5

Foto cedida per Fragmenta Editorial. Taller “Respira” organitzat per Camí Endins

Per respondre a la pregunta fonamental “Qui sóc jo?” l’ésser humà, més que una exploració exterior, ha de fer una introspecció. Aquesta és la intuïció bàsica de Camí Endins, una associació formada per dos matrimonis del barri de Sant Andreu de Barcelona, i que des de fa tres anys aporta eines educatives que ajudin a fer-nos conscients de la riquesa que rau dins la mateixa persona.

“Però on aneu? Deixeu-me amb aquesta marieta!” La Marta Digón, de Camí Endins, s’emociona al recordar com en una activitat que van fer, un infant de tres anys va donar tota una lliçó als adults en la importància de l’ara i de l’aquí: “Els fills s’obren més, són més sincers, més naturals, accedeixen a la interioritat amb més facilitat més que els adults. Nosaltres tenim més filtres, com el de la vergonya o pensem quina és la formulació més adient”, sosté Digón.

Camí Endins proposa diferents itineraris, adreçats tant a petits com grans, que ajuden a connectar amb qui som. Els eixos del treball són practicar i viure el silenci, la meditació i l’atenció plena: “No és només la moda del mindfulness, és un altre punt que dóna el silenci, el no pensar, la vivència radical que no sóc algú que es construeix a si mateix, si no que tots som u i que inter-depenem”, explica Hilario Ibáñez, de Camí Endins.

Per connectar amb aquesta interioritat, des de Camí Endins expliquen que s’ha de fer tot un procés de despreniment de les capes amb què construïm la nostra identitat externa i que dificulten connectar amb el sóc: “Aquestes categories o definicions: mare, germana, mestra, treballadora… poden desaparèixer d’un dia per l’altre. Llavors queda el jo, l’essència”, explica Digón.

Teresa Vallvé està en l’origen de Camí Endins: “És curiós el fet que els eremites es retiren per allunyar-se del soroll i, en canvi, tenen una activitat immensa de persones que els van a visitar. Això contradiu l’opinió majoritària que qui es posa en la cerca de la interioritat s’aïlla. Probablement tindràs una etapa d’allunyament, però el retorn és amb una profunditat i una riquesa que es capta”, justifica Ibáñez.

Des de l’entitat, constaten que la interioritat a les famílies continua vivint-se de manera dual, amb el món adult i el món infantil separats: “Això no va d’educar a nens, l’educació és per a tots. Va de com ens transmetem la capacitat d’emocionar, d’admirar, de fer silenci, d’agrair. Anem a investigar junts. De fet, malgrat els adults tenim la capacitat de la formulació, els nens ens treuen anys-llum en vivència”, explica Ibáñez.

També anoten que l’espiritualitat pot viure’s més enllà del marc religiós: “Ens arriben famílies amb recorregut creient, no pas rebotades, que han portat els fills a escoles cristianes, a esplais, han fet catequesi i que no troben resposta a l’educació en la interioritat: les sabates que hem portat sempre, potser ara ja no ens van bé i ens fan mal, el vell paradigma espiritual ha quedat obsolet”, opina Digón.

Article publicat a Catalunya Cristiana [article complert]

A què ens referim quan parlem d’interioritat?

[Versión en castellano]

fence%20mandala%20banner%20littleoddme

Diuen els indis lakota que quan Wakan Tanka va disposar de les sis direccions (l’Est, el Sud, l’Oest, el Nord, a dalt i a baix), restava encara per fixar la setena.

Wakan Tanka sabia que aquesta darrera direcció -la de la saviesa- seria la més poderosa, i volia situar-la on no fos fàcil trobar-la. Per això va triar un lloc en el qual no acostumen a pensar-hi els éssers humans: El cor de cadascú. El seu interior.

Aquesta llegenda ens pot servir per parlar d’interioritat. Quan volem definir-la ens trobem amb paraules com consciència, intimitat, ànima, fons, entranyes, cor, interior, superficial, aparença …

La capacitat d’estar en aquesta dimensió és el que anomenem interioritat. És una manera de destacar que, a més del que veiem, percebem i pensem, hi ha una dimensió que va més enllà de la realitat, que deixa pas a una admiració profunda, a la interrogació, a la veneració. És la direcció de la saviesa, que roman a l’interior, perquè no es manifesta clarament, però ens permet ser éssers humans, perquè és el terreny de l’escolta, de l’observació, de l’atenció sostinguda, del silenci i de la meditació, de la gratuïtat. Però no vol dir aïllar-se, sinó fer i veure les coses des de dins.

Parlar del binomi dins-fora és quedar-nos una mica en la superfície del que es vol dir. Allò “interior” és un no-lloc, un no-espai que ens dóna perspectiva, perquè fa que mirem la realitat des d’un més enllà: des de la consciència de ser. La interioritat és una cosa que es vol abastar, que es vol expressar o assenyalar on està, però en el fons, l’explicació funciona a l’inrevés; la interioritat ens té a nosaltres. Nosaltres estem en ella. Ens engloba. Ens globalitza.

Per anar per aquesta direcció es pot parlar de procés i de camí, en el sentit que hi ha un descobriment -més aviat un desvetllament- d’una manera de percebre, mirar i sentir, no necessàriament derivada de la immediatesa de la reacció emocional o de pensament. Una persona que cultiva la seva interioritat busca la profunditat i plenitud, el desenvolupament de tot el seu ésser i el sentit de tot el que viu.

No hi ha manera de delimitar-la. Senzillament és. És un viure. És un viure silenciosament la nostra qualitat humana més profunda. És viure en ella i tota la resta adquireix un altre sentit: Sentir-nos Un amb Tot.

Hilario Ibáñez –Camí Endins-

Ixileku i Camí Endins

Versión en castellano

iman2

L’associació Ixileku (Vitòria-Gasteiz) neix d’una recerca del desenvolupament personal des de l’experiència de silenci, utilitzant la meditació com a eina d’accés al silenci interior:

  • Connectant així amb tot el que ens envolta
  • Entenent el silenci com a mitjà de connexió i interrelació amb tot allò que succeix en l’exterior i en l’interior d’allò essencial de l’ésser humà i de la Vida.
  • Compartint el concepte de la cura de la vida humana i de la sostenabilitat del planeta com a un únic espai vital, en el que cada expressió de vida és manifestació d’una única realitat.

Les finalitats per a Ixileku són:

  1. Oferir espais de silenci i quietud que harmonitzin la vida interior de la persona amb el seu entorn.
  2. Organitzar trobades de silenci que permetin experimentar la vida de forma holística.
  3. Acompanyar processos de desenvolupament personal des de la meditació i el silenci.
  4. Redescubrir des del silenci la dimensió essencial de la vida i de l’ésser humà.
  5. Aprendre a mirar la realitat com una expressió de pluralitat de formes que despleguen un únic Ésser.

Camí Endins (Sant Andreu, Barcelona) neix a partir d’unes intuïcions compartides que, amb el temps i l’experiència personal, s’han anat destil·lant en certeses:

  • El nostre viatge de vida és més complet si realment connectem amb qui som.
  • Tothom pot arribar a connectar amb la seva interioritat.
  • La descoberta d’aquest món interior es pot educar.

Ixileku i Camí Endins des de fa un temps compartim un recorregut de recerca personal com també entenem que educar la interioritat és fruit d’aquest accés al silenci i la meditació. En el recorregut compartit d’ambdues s’ha viscut com un autèntic regal. És per això que la presentació del llibre Bypass hacia la interioridad del proper 30 setembre a la Llibreria Claret és un signe de col·laboració compartida.

Música per a la Interioritat

IMG_4742

Avui estrenem una nova proposta a la pestanya de recursos del nostre web: MÚSICA per a la INTERIORITAT.

La Música demana un tipus d’escolta especial. Estem habituades a la música moderna. Aquesta es basa en un concepte de separació de funcions, en el que hi ha una base rítmica i harmònica que acompanya una melodia clara. El bateria fa la funció rítmica i la guitarra o piano fan la funció harmònica, és a dir els acords en què es basa la música. El cantant és qui té la melodia que és entesa com la part principal que condiciona els altres. Això fa la música molt entenedora, per això aquesta idea de melodia acompanyada és la que domina el món de la música.

La música polifònica, en canvi, vol dir que hi ha no una sinó diverses línies melòdiques, en aquest cas sis, que tenen la mateixa importància, i que no canten el text alhora sinó en diàlegs i imitacions. Això converteix la música en una mena de caleidoscopi melòdic que cal seguir des del silenci interior. No és una música composada per atreure i agradar, sinó que busca omplir des d’una complexitat que no admet diàleg amb l’estrès o els prejudicis. Cal buidar-se del tot per deixar-la entrar…el silenci i el no tenir pressa són parts de la composició.

La proposta d’avui és de la mà de n’Andreu Brunat, músic, flautista de bec i director coral en el conservatori Superior de Música de Barcelona i amic de Camí Endins, ens proposa la següent proposta musical:

Versa est in luctum, peça composada per Alonso Lobo pel funeral del Rei Felip II. Lobo és uns dels polifonistes més destacats del segle d’or espanyol.

Tranquilos y atentos como una rana

RANA_COBERTA_CAST.indd

Eline Snel, terapeuta holandesa que ha desarrollado un método de meditación específico para niños y niñas, ha acertado y mucho publicando el libro Tranquilos y atentos como una rana (Editorial Kairós. Barcelona, 2013.)

Este libro presenta una serie de materiales (acompañados de un CD) para que los padres y las madres puedan iniciarse en la meditación con sus hijos e hijas. La autora ofrece historias y ejercicios sencillos y breves que los niños podrán practicar cada día. Está dirigido a niñas y niños de 5 a 12 años y también a sus madres y padres que pueden acompañarlos mientras practican.

Para Snel, la meditación es una herramienta sencilla y eficaz, que se adapta perfectamente a las necesidades de los pequeños y los puedes aportar beneficios inmediatos.