Poques paraules

mar

Entre las orillas del dolor y el placer

fluye el río de la vida.

Sólo cuando la mente se niega

a fluir con la vida

y se estanca en las orillas,

se convierte en un problema.

Fluir con la vida quiere decir aceptación;

dejar llegar lo que viene

y dejar ir lo que se va.

Tú no eres lo que sucede,

eres a quien le sucede.

Sri Nisargadatta Maharj (1897-1981), mestre indi de la tradició del Vedanta Advaita. Fou un humil venedor de cigarretes a Bombay on va compartir els seus ensenyaments amb persones de tot el món. És autor del llibre I am that

Què entenem per espiritualitat no-dual?

non-duality_2

La Realitat és Una. L’engany és confondre el reflex amb la Veritat [autoria foto i text: Camí Endins]

Passar d’un model de religiositat dual, en què l’ànima humana i la divinitat es consideren realitats essencialment separades, a una espiritualitat no dual (advaita) suposa un canvi radical de paradigma.

La no-dualitat experimenta que el fons de l’ésser humà és el mateix fons de la realitat, que no hi ha dualitat entre nosaltres mateixos i l’absolut, ni entre la divinitat i el món o la realitat manifestada.

Les persones que viuen en la quotidianitat l’experiència no dual, la viuen independentment de les seves creences prèvies, fins i tot venint de l’ateisme o de la indiferència cap a la religió. Aquesta espiritualitat se situa fora dels marges tradicionals de la religiositat per situar-se al centre de l’ésser humà, com a lloc on habita la Veritat que ens envolta.

Com diu Consuelo Martín, especialista en filosofia advaita: “La vivència veritable apareix a partir d’una intuïció, d’un ‘adonar-se de’. Primer, d’una manera tènue, com si fos una cosa llunyana; després, com si fos més propera, sorgeix una evidència d’Allò”.

Camí Endins

Espiritualitat sense Religió

[En castellano]

Per Hilario Ibáñez. Reportatge publicat a Dialogal #58 – Hivern 2016

sin-titulo

Foto: Camí Endins

En parlar d’espiritualitat és difícil evitar teoritzar sobre característiques i models, però, més que teories o tipus, l’espiritualitat és, sobretot, vivència. L’arrel de la paraula és esperit, que s’identifica amb vida i dinamisme.

Parlar d’espiritualitat, doncs, és parlar de “l’esperit” amb el qual afrontem la vida, el to vital amb què vivim, l’estil amb el qual tractem amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb l’entorn. En aquest sentit, es pot dir que l’espiritualitat té relació amb la profunditat que dóna sentit a tot el que existeix.

En aquest reportatge presento, d’una manera molt sintètica, persones amb les quals he conversat sobre la seva experiència vital en el marc de la meva investigació. Totes han fet un recorregut de recerca interior que les ha portat a trencar amb l’espiritualitat d’origen i, sense rebutjar-la, han accedit a una nova manera de viure la vida, des d’un altre lloc, des d’altres categories i amb un altre estil. Són biografies que crec que mostren que estem assistint a l’aparició d’una manera nova de viure la dimensió espiritual.

L’espiritualitat, sobretot a Occident, ha estat monopolitzada per la religió. Tant és així que encara avui sorprèn, o almenys xoca, que es parli d’una espiritualitat sense religió. Les persones que apareixen aquí han hagut de trencar amb les categories religioses, i, com diu l’Elena, no els ha estat fàcil: “En el meu recorregut personal he passat de la religiositat a l’espiritualitat. Des de l’espiritualitat em puc entendre amb qualsevol persona de qualsevol religió, però no ha estat fàcil; és com si la roba t’anés petita i tu te la volguessis posar i no poguessis: t’ofega, et fa mal, se’t trenca… Has de canviar de roba i és molt dur, perquè et preguntes: ‘Quina roba em posaré?’. És com si quedessis una mica a la intempèrie”.

Els llocs, els temps, les persones, etc. lligats a la religió han deixat de ser rellevants. Cal buscar una altra manera de donar resposta al gran anhel de l’ésser humà d’una vida en plenitud. Així ho expressa el Josean: “Els meus fills no necessiten Déu per accedir al mateix indret al qual vaig accedir jo. Jo he necessitat el concepte, la imatge de Déu per accedir a una experiència interior, profunda, espiritual. Perquè tot ésser humà necessita accedir a aquesta experiència d’una realitat total, omnipresent, fins i tot més enllà de l’univers”.

Quins elements són necessaris per viure una espiritualitat que podem anomenar transreligiosa? Es parteix d’una experiència o d’una intuïció, de la profunditat de l’ésser que som. El centre de l’espiritualitat és respondre a les preguntes: “Qui sóc jo?”, “Quina és la meva identitat?”. I l’Oriol ho té molt clar: “Som Brahman o Déu per a un cristià, aquesta és la nostra identitat real, que és divinitat, que és misteri”. La realitat és que tot és u. Tot està connectat, però conserva la diferenciació de les parts sense que estiguin separades, sense que es barregin o es fonguin. Per això es parla d’una sola realitat no dual. No hi ha segon. Tot és u. L’Esteve, per exemple, ho expressa així: “Déu és el meu Jo més profund i el goig de Déu és que ell s’expressi a través meu i que jo estigui viu. En aquest sentit, sóc cocreador amb Déu, perquè Déu em necessita per crear, per generar realitat concreta, material. I jo sóc en la mesura que estic ajustat a aquest fons i ajustat amb l’entorn. La referència de la meva personalitat és la divinitat mateixa”.

Aquest punt de partida canvia radicalment l’espiritualitat, perquè allò que dóna sentit a la vida i a l’existència no és alguna cosa de fora i fins a cert punt aliena a mi mateix. No hi ha un component ètic per aconseguir ser millors del que ja som, per aconseguir en el futur, a través de grans esforços, el que ara no tenim. Al contrari, la Veritat és en nosaltres. Som en la profunditat de l’ésser. I només hem d’esforçar-nos a reconèixer aquesta gran Veritat que som, “adonar-nosen”. Adonar-nos d’aquesta gran Veritat, no mitjançant la ment lògica i racional, sinó des de la intuïció –per falta d’un altre terme.

La Veritat és en la profunditat de l’ésser. L’accés a la Veritat passa per la interiorització

En aquest sentit, hi ha una ruptura de nivell que ens situa més enllà dels productes mentals, per entrar en l’àmbit del que és inefable. Aquest lloc o àmbit que no es pot definir, on només arriba el silenci, és el que s’anomena il·luminació, que és comuna a totes les experiències espirituals i pertany a l’essència de l’ésser humà; de qualsevol ésser humà. “Tots estem il·luminats –diu la Marta–, perquè la llum sempre hi és. És un anhel que jo no trio, em ve donat, i, si no hi poso traves, m’orientarà cap on he d’anar… Per això es diu que cal deixar-se anar, deixar-se fluir.” Si això és així, l’accés a la Veritat no passa per enlloc més que per la interiorització en un mateix. “És com una recerca –afirma l’Oriol–, un treball d’indagació contínua sobre la vida dins un mateix; això, amb el temps, et va configurant i, amb la pràctica, et fa veure-ho tot d’una manera diferent. És anar eliminant seguretats i creences, que són producte de la ment, per accedir al no saber…, i quan un viu aquest ‘no saber’, ho transforma tot.”

Un altre aspecte comú de l’experiència espiritual que relaten els entrevistats és que han hagut de recórrer a categories conceptuals i simbòliques de tradicions espirituals de l’hinduisme i el budisme. “Mira –diu la Marta–, estic llegint les Upanishad i l’evangeli de sant Joan i tot em sembla el mateix, perquè jo distingeixo el que ve de la ment i el que ve de la veritat.” “El que anàvem vivint –expliquen el Jordi i la Laia– ho intentàvem explicar des de la dualitat, i no hi havia manera.” De la mateixa manera, l’Oriol diu: “A l’advaita vaig trobar una mica la clau per explicar tot això que experimentava.”

No s’han fet budistes i tampoc no han renegat de les seves arrels culturals, l’aportació provinent de la saviesa d’Orient els ha fet redescobrir i aprofundir en allò que tenien com a base de la seva espiritualitat. I ho viuen d’una manera nova, tal com ho expressa l’Elena: “L’experiència espiritual em va portant al punt en què em trobo, on, sense abandonar el Crist com la centralitat de la meva vida, el paradigma és un altre, el que anem anomenant i coneixent a Occident com la no-dualitat, però que ha estat sempre el paradigma dels místics de totes les tradicions espirituals”.

La característica fonamental de l’espiritualitat és l’amor que s’expandeix i ho abasta tot. La vivència de l’espiritualitat no és un fet intimista i aïllat; al contrari, totes les persones esmentades aquí estan implicades amb el seu entorn: associacions, menjadors socials, ONG, etc. La seva acció neix del fons mateix de l’ésser que viuen, perquè, com diu l’Esteve: “Cal donar el control de la vida a la Vida. Nosaltres som uns ‘manats’ i, quan et sents un manat, mai no saps res, ni què fas, ni què no fas, ni què passarà amb tu… És viure en la confiança total”.

Enllaç Revista Dialogal

Nou paradigma espiritual?

En castellano aquí

foto_wide_2203

Autoría foto: Diari ARA

Estem vivint moments importants de molts canvis a nivell global. Són infinites les dimensions que bé han fet un trànsit de transformació o bé ho estan fent.

L’investigador Khun (1922-1996) va ser el primer acadèmic en utilitzar el terme canvi de paradigma per a explicar que davant de l’aparició de noves realitats les solucions anteriors no poden donar resposta, i conseqüentment cal pensar nous mètodes i unes noves solucions. El canvi és tan gran, afirmava Khun, que la nova realitat s’imposa esdevenint obsolet les categories anteriors. Aquests canvis van més enllà de la comunitat científica i s’extenen a totes les branques del saber i del coneixement.

El terme canvi de paradigma s’utilitza, també, per explicar el canvi que es produeix en la psicologia, en la sociologia, i en totes les altres ciències i disciplines, fins arribar a la pedagogia o la manera d’ensenyar i aprendre. Potser la dimensió educativa és l’exemple més notari que es té per copsar aquest canvi de paradigma. Els qui són de la generació dels 70’s saben molt bé què diferent és l’educació respecte a la dels seus fills. Tot i així, segons els experts, actualment l’educació (com també succeeix en altres disciplines i àrees de coneixement) es troba en crisi de paradigma, degut a què segurament els paradigmes educatius que fins ara han estat presents a l’educació formal i no formal ja no donen resposta a la nova societat emergent i, a més, expliquen de manera insuficient el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Tanmateix es podria anomenar altres dimensions de la vida que posen en joc aquest trànsit d’unes categories anteriors cap a unes de noves: la prevenció i la promoció de la salut, la criança dels fills, l’alimentació conscient, l’economia social, l’anomenada nova política, l’accés al coneixement, els llenguatges, les relacions personals i la societat líquida, les relacions laborals i l’emergent teletreball, la comunicació 2.0., etc. Es podria dir que cada vegada més coexisteixen iniciatives que promouen una major consciència holística i menys infantil de l’ésser humà. I aquest potser és un camí de no retorn.

La vivència espiritual també pot viure un canvi de paradigma. Són moltes les persones que senten que les categories religioses anteriors no donen resposta a l’anhel més profund de l’ésser humà. El llenguatge religiós ja no els expressa i cal buscar una altra manera de donar resposta a la recerca de l’ésser humà d’una vida en plenitud. L’accés a aquest esperit, per a moltes persones, va més enllà de les religions. Això no vol dir que es renuncïi forçosament a les seves fonts culturals o recorregut creient inicial. Es pot viure des d’un agraïment a tot allò rebut per acollir una nova comprensió de la vivència espiritual on no hi ha pertinences, lideratges ni followers. És possible viure una vivència espiritual més enllà del marc religiós i aquesta ja no és pròpia de cada religió sinó que transcendeix a una experiència profundament humana per a tots.

Marta Digón (Camí Endins)

Viure sense judicis

stonesBanner1500x248

Si crees que es más espiritual andar en bicicleta o utilizar el transporte público para moverse, eso está bien, pero si juzgas a alguien que conduce un auto, entonces estás en una trampa del ego.

Si crees que es más espiritual no ver la televisión porque crea problemas en tu cerebro, eso está bien, pero si juzgas a quienes todavía la ven, entonces estás en una trampa del ego.

Si crees que es más espiritual evitar chismes o los medios de comunicación, pero juzgas a aquellos que leen estas cosas, entonces estás en una trampa del ego.

Si crees que es más espiritual hacer Yoga, convertirse en vegetariano, comprar solo alimentos orgánicos, comprar cristales, reiki, meditación, usar ropa “hippies”, visitar templos y leer libros sobre iluminación espiritual, pero enjuicias a quien no hace esto, entonces tu estás atrapado en una trampa del ego.

Estar siempre consciente para sentirte superior. La idea de que tú eres superior es la indicación más grande que te encuentras en una trampa de tus egos. El ego quiere venir a través de la puerta de atrás. Tendrás una idea noble, cómo empezar el yoga y luego cambia, para servir al objetivo de sentirte superior a los demás.

Empezarás a menospreciar a aquellos que no están siguiendo tu “camino espiritual”. Superioridad, juicio y sentencia. Estas son las trampas del ego.

Mooji (1954) és mestre espiritual de Jamaica. És deixeble de Papaji i viu des de l’advaita i espiritualitat no dual. 

Educar la dimensió interior en família

Versión en castellano

5

Foto cedida per Fragmenta Editorial. Taller “Respira” organitzat per Camí Endins

Per respondre a la pregunta fonamental “Qui sóc jo?” l’ésser humà, més que una exploració exterior, ha de fer una introspecció. Aquesta és la intuïció bàsica de Camí Endins, una associació formada per dos matrimonis del barri de Sant Andreu de Barcelona, i que des de fa tres anys aporta eines educatives que ajudin a fer-nos conscients de la riquesa que rau dins la mateixa persona.

“Però on aneu? Deixeu-me amb aquesta marieta!” La Marta Digón, de Camí Endins, s’emociona al recordar com en una activitat que van fer, un infant de tres anys va donar tota una lliçó als adults en la importància de l’ara i de l’aquí: “Els fills s’obren més, són més sincers, més naturals, accedeixen a la interioritat amb més facilitat més que els adults. Nosaltres tenim més filtres, com el de la vergonya o pensem quina és la formulació més adient”, sosté Digón.

Camí Endins proposa diferents itineraris, adreçats tant a petits com grans, que ajuden a connectar amb qui som. Els eixos del treball són practicar i viure el silenci, la meditació i l’atenció plena: “No és només la moda del mindfulness, és un altre punt que dóna el silenci, el no pensar, la vivència radical que no sóc algú que es construeix a si mateix, si no que tots som u i que inter-depenem”, explica Hilario Ibáñez, de Camí Endins.

Per connectar amb aquesta interioritat, des de Camí Endins expliquen que s’ha de fer tot un procés de despreniment de les capes amb què construïm la nostra identitat externa i que dificulten connectar amb el sóc: “Aquestes categories o definicions: mare, germana, mestra, treballadora… poden desaparèixer d’un dia per l’altre. Llavors queda el jo, l’essència”, explica Digón.

Teresa Vallvé està en l’origen de Camí Endins: “És curiós el fet que els eremites es retiren per allunyar-se del soroll i, en canvi, tenen una activitat immensa de persones que els van a visitar. Això contradiu l’opinió majoritària que qui es posa en la cerca de la interioritat s’aïlla. Probablement tindràs una etapa d’allunyament, però el retorn és amb una profunditat i una riquesa que es capta”, justifica Ibáñez.

Des de l’entitat, constaten que la interioritat a les famílies continua vivint-se de manera dual, amb el món adult i el món infantil separats: “Això no va d’educar a nens, l’educació és per a tots. Va de com ens transmetem la capacitat d’emocionar, d’admirar, de fer silenci, d’agrair. Anem a investigar junts. De fet, malgrat els adults tenim la capacitat de la formulació, els nens ens treuen anys-llum en vivència”, explica Ibáñez.

També anoten que l’espiritualitat pot viure’s més enllà del marc religiós: “Ens arriben famílies amb recorregut creient, no pas rebotades, que han portat els fills a escoles cristianes, a esplais, han fet catequesi i que no troben resposta a l’educació en la interioritat: les sabates que hem portat sempre, potser ara ja no ens van bé i ens fan mal, el vell paradigma espiritual ha quedat obsolet”, opina Digón.

Article publicat a Catalunya Cristiana [article complert]

Què és l’espiritualitat?

12549008_1653501224911718_5680021172893824323_n

Quan ens trobem davant d’alguna paraula “gastada”, sembla imprescindible recórrer a altres equivalents, que puguin acostar-nos més “netament” a aquell terme  que volia vehicular.

Pel que fa a la paraula “espiritualitat”, és probable que rescatem el seu contingut original, si fem servir, d’entrada, aquestes quatre: interioritat, profunditat, transpersonalitat i no-dualitat.

Interioritat és l’oposat a banalitat. Dirigeix ​​la nostra mirada cap a aquest lloc, ocult a cop d’ull, però del que brolla la vida. Perquè, com proclama el poeta argentí Francisco Luis Bernárdez, “el que l’arbre té de florit, viu del que té sepultat”.

Profunditat és l’oposat a superficialitat. Parla de fondària que, en la literatura espiritual, coincideix amb “l’alçada”. Ens orienta cap a aquest mateix i únic lloc, alliberant-nos de la compulsió que ens manté en la superfície de les coses, i del buit que hi ha en el seu origen.

Transpersonalitat és l’oposat a egocentració. Si l’ego es caracteritza per viure pendent dels seus desitjos i de les seves pors -no és una altra cosa-, en un programa caracteritzat per la defensa i l’atac, la pràctica espiritual consisteix en la desapropiació progressiva de l’ego. I això no passa gràcies a algun tipus de voluntarisme, sinó a un procés creixent de comprensió: la pràctica espiritual és també un procés d’autoconeixement en profunditat. Fins al punt que, com va dir Bo Lozoff, “del camí espiritual, cap ego surt amb vida …, gràcies a Déu”. El text complet és el següent: “El veritable desenvolupament espiritual no és una tasca senzilla, segura ni còmoda. Cap ego surt amb vida d’aquest camí, gràcies a Déu “.

No-dualitat és l’oposat a separació dualista. La ment és necessàriament dual, perquè només pot operar a partir de la separació subjecte / objecte, perceptor / percebut. No obstant això, aquesta lectura de la ment, que sosté l’ego en la creença de ser una entitat separada de la resta, és un engany. La realitat es troba interconnectada en un Tot únic, en un Abraçada no-dual que integra les diferències.

Molt breument, “espiritualitat” fa referència a la dimensió profunda del Real, a allò que no es veu de tot el que es veu. El que veiem és únicament l’anvers; el que no veiem -i, però, possibilita la visió- és el revers. Però tot és (som) Un-en-la-diferència. I, en el seu sentit més profund, “espiritualitat” és idèntic a “humanitat plena” o “plenitud de vida”.

Enrique Martínez Lozano és psicoterapeuta, sociòleg i teòleg

Article extret del seu Web