Educació

by

Educar en la interioritat és educar en la felicitat

[En castellano]

p54a58_petitdialogal-1200x700

Foto cedida per a Petit Dialogal #58

Per Dani Gómez-Olivé. Article publicat a Petit Dialogal #58 – Hivern 2016

Com educar la interioritat? Com acompanyar aquest procés per a descobrir el nostre món interior? Com endinsar-se en el camí que ens condueixi a reconèixer qui som?

 Aquestes qüestions, tot i que puguin semblar noves no ho són tant. En efecte: ara les noves corrents pedagògiques ens parlen de la necessitat de considerar la competència intrapersonal o fins i tot de tenir en compte la intel·ligència espiritual a l’hora d’educar, però els clàssics ja parlaven de considerar l’ésser humà com una expressió acabada de la energia universal que es manifestava en cada individualitat. Per a grecs i llatins l’energia harmoniosa que és el macrocosmos, omnipresent i ple, es manifestava en cadascun dels microcosmos (cossos) que habitem. L’educació per a ells suposava un procés d’auto descobriment d’aquesta plenitud universal que cadascú conté des de sempre. En aquest marc, el procés educatiu era un art que havia de permetre el desvetllament perquè l’individu pogués descobrir la seves competències i la seva veritable identitat.

Si anem a l’etimologia del mot educar, ens adonarem que en la seva arrel llatina, ex-ducere, vol dir «treure de dins a fora». I què és allò que caldria treure de dins a fora? Es tractaria de fer emergir la millor part d’un mateix, allò que hom ja té però que encara no ha descobert. Així, la finalitat primera i última de tota educació, en el seu sentit clàssic (i no tant clàssic) seria acompanyar a fer descoberta de la saviesa interior, aquella saviesa innata que totes i cadascuna de les criatures tenim dins nostre. En aquest sentit, el procés educatiu és un camí de coneixement, d’auto-coneixement, de qui som. Educar, per tant, ja és, en si mateix, descobrir la nostra interioritat.

El procés educatiu és un procés de coneixement, d’autoconeixement. Educar és descobrir la pròpia interioritat. Educar en la interioritat és educar en la felicitat.

Arribats aquí la pregunta principal que ens plantejàvem en aquest article continua sense respondre’s: i això de descobrir el nostre interior, com es fa? No hi ha camins únics. Es podria dir que hi ha tants camins com individus. Aquí s’indiquen alguns camins a recórrer, que són els que han caminat moltes d’altres, però els camins són infinits. Per això és important que cadascú trobi aquells que li són més convenients per arribar a assaborir allò que som. De la mateixa manera que no és possible mostrar un bell paisatge si abans no l’has trepitjat, tampoc no ho és possible educar en la interioritat si, qui mostra el camí, no ha fet prèviament descoberta interior. Per tant, hi ha un fort repte personal en tot això que concerneix en l’educació de la interioritat: fer el salt personal i intransferible que suposa assumir el repte d’aquest viatge personal.

De la mateixa manera que és possible mostrar un paisatge bell si abans no l’has trepitjat, tampoc no és possible educar en la interioritat si qui mostra el camí no ha fet prèviament descoberta interior.

A Camí Endins (www.camiendins.org) proposem transitar pels corriols que han seguit moltes altres persones abans que nosaltres per accedir al seu interior. Gairebé totes elles ens parlen, d’una manera o una altra, d’atenció plena en el present, de silenci i de meditació com a eines per arribar a degustar aquest interior que ens habita, ens acompanya i ens dóna ple sentit. Aquestes són els instruments que utilitzem als tallers de Camí Endins per endinsar-nos en aquesta meravellosa aventura interior.

Atenció plena per significar que el camí de recerca interior ha de ser conscient, volgut, lliure, obert i intens. Atenció plena en el present perquè és en el present on es juga la felicitat. Plenament conscients en el present, conscientment atents al present, per a fer el següent pas, el del silenci.

Silenci no tan com absència de sorolls externs (que també) sinó sobretot de sorolls interns. Exercici difícil perquè cal fer callar les veus interiors que no paren d’enraonar i distreure’ns, que no paren de jutjar i jutjar-nos, que no paren de decidir per nosaltres, quan no parem atenció. En el silenci caldrà restar molt atents, de nou, a les males passades de l’ego que ens confon i ens identifica amb els nostres pensaments, sentiments i emocions. Tenim pensaments sentiments, emocions, sí, però nosaltres són molt més: l’ésser que som i que pren forma en el cos que habitem és molt més que això.

Per últim, la meditació com a eina transformadora que ens ajuda, lentament però incansable, a passar a un estat en què, per fi, prenem consciència d’allò que som: art i part de l’ésser creador, generador d’amor, pau, bondat i felicitat infinita. Precisament per això és important emprendre aquest viatge, ja que educar en la interioritat és educar en la felicitat. La pròpia i també la dels altres. Serem prou coratjosos per emprendre’l?

Enllaç Revista Dialogal

by

Educar la dimensió interior en família

Versión en castellano

5

Foto cedida per Fragmenta Editorial. Taller “Respira” organitzat per Camí Endins

Per respondre a la pregunta fonamental “Qui sóc jo?” l’ésser humà, més que una exploració exterior, ha de fer una introspecció. Aquesta és la intuïció bàsica de Camí Endins, una associació formada per dos matrimonis del barri de Sant Andreu de Barcelona, i que des de fa tres anys aporta eines educatives que ajudin a fer-nos conscients de la riquesa que rau dins la mateixa persona.

“Però on aneu? Deixeu-me amb aquesta marieta!” La Marta Digón, de Camí Endins, s’emociona al recordar com en una activitat que van fer, un infant de tres anys va donar tota una lliçó als adults en la importància de l’ara i de l’aquí: “Els fills s’obren més, són més sincers, més naturals, accedeixen a la interioritat amb més facilitat més que els adults. Nosaltres tenim més filtres, com el de la vergonya o pensem quina és la formulació més adient”, sosté Digón.

Camí Endins proposa diferents itineraris, adreçats tant a petits com grans, que ajuden a connectar amb qui som. Els eixos del treball són practicar i viure el silenci, la meditació i l’atenció plena: “No és només la moda del mindfulness, és un altre punt que dóna el silenci, el no pensar, la vivència radical que no sóc algú que es construeix a si mateix, si no que tots som u i que inter-depenem”, explica Hilario Ibáñez, de Camí Endins.

Per connectar amb aquesta interioritat, des de Camí Endins expliquen que s’ha de fer tot un procés de despreniment de les capes amb què construïm la nostra identitat externa i que dificulten connectar amb el sóc: “Aquestes categories o definicions: mare, germana, mestra, treballadora… poden desaparèixer d’un dia per l’altre. Llavors queda el jo, l’essència”, explica Digón.

Teresa Vallvé està en l’origen de Camí Endins: “És curiós el fet que els eremites es retiren per allunyar-se del soroll i, en canvi, tenen una activitat immensa de persones que els van a visitar. Això contradiu l’opinió majoritària que qui es posa en la cerca de la interioritat s’aïlla. Probablement tindràs una etapa d’allunyament, però el retorn és amb una profunditat i una riquesa que es capta”, justifica Ibáñez.

Des de l’entitat, constaten que la interioritat a les famílies continua vivint-se de manera dual, amb el món adult i el món infantil separats: “Això no va d’educar a nens, l’educació és per a tots. Va de com ens transmetem la capacitat d’emocionar, d’admirar, de fer silenci, d’agrair. Anem a investigar junts. De fet, malgrat els adults tenim la capacitat de la formulació, els nens ens treuen anys-llum en vivència”, explica Ibáñez.

També anoten que l’espiritualitat pot viure’s més enllà del marc religiós: “Ens arriben famílies amb recorregut creient, no pas rebotades, que han portat els fills a escoles cristianes, a esplais, han fet catequesi i que no troben resposta a l’educació en la interioritat: les sabates que hem portat sempre, potser ara ja no ens van bé i ens fan mal, el vell paradigma espiritual ha quedat obsolet”, opina Digón.

Article publicat a Catalunya Cristiana [article complert]

by

Bypass cap a la interioritat

Bypass (en anglès) és una paraula que en anglès significa «aquella via alternativa de comunicació que s’instal·la en un sistema per evitar un bloqueig». En aquesta accepció descansa la intenció d’aquest llibre que proposa un itinerari perquè els pares i les mares al costat dels fills treballin la interioritat en la quotidianitat de la llar. Ja no és temps de camins estrets sinó de nous recorreguts dissenyats com circumval·lacions que enriqueixin l’actual paisatge interior dels nens i joves. Vivim un moment històric radicalment diferent que ens obliga a obrir alternatives als camins fins ara transitats. El viscut fins ara, tot i haver estat necessari, ha de ser transformay i dilatat cap a una experiència de més abast que connecti també amb les noves formes de ser i sentir-se avui familia.En aquest llibre es presenta un aprenentatge «envolvent», és a dir, una forma d’experimentar diàriament un camí interior integrador i en moviment, que permeti a cada família viure la vida com instants infinits de plenitud. Per realitzar aquest aprenentatge, caldrà recòrrer gairebé cinquanta vies d’accés, connectades a les estacions de l’any, des de set claus d’experimentació: l’atenció plena (mindfulness), la percepció silenciosa, la respiració conscient, la consciència corporal, la integració emocional, .. .

Taller RESPIRA

fragmenta editorial 2016

El diumenge 22 de maig 2016, a les 12h, s’explicarà el conte ‘Respira‘ amb text i il·lustracions d’Inês Castel-Branco, a càrrec d’ella mateixa, a l’Ateneu L’Harmonia – Recinte Fabra i Coats (Sant Adrià 20), de Barcelona, en un acte organitzat per Camí Endins en el marc de les Festes de la Primavera del barri de Sant Andreu de Palomar.

‘Respira’ és un diàleg entre un nen i la seva mare a l’hora d’anar a dormir. Aquest diàleg podria succeir a qualsevol hora del dia i a qualsevol lloc, perquè, en realitat, el que presenta aquest llibre és una recopilació d’exercicis il·lustrats que poden ajudar als més petits a prendre consciència de la seva respiració.

A l’activitat s’explicarà el conte alhora que s’ajudarà els nens a respirar com una ona del mar, com un arbre que creix, com el vent que dissipa els núvols, com un gat o un ocell, un globus o una campana. El conte finalitzarà amb un petit taller on s’ha construït el nino articulat que és el protagonista de ‘Respira’.

L’activitat és adreçada a infants a partir de 4 anys.

Entrada lliure. Aforament limitat.

Transport:

Metro: L1 (Sant Andreu)

Bus: 11, 40, 73, 126 y N9

Renfe: Sant Andreu Comtal

Bicing: Malats, pl. Orfila, pl. Estació 12, Gran de Sant Andreu 99-97

by

Projecte Universitat d’Infants

univ.inf.

El projecte Universitat d’Infants sorgeix del projecte +educació del districte de Sant Andreu, en el qual participen:

  • Escoles bressol municipals El caminet del Besós i Les Quatre Torres
  • Escoles Bernat de Boïl, Baró de Viver i La Maquinista
  • Institut Dr. Puigvert
  • CRP Sant Andreu
  • Universitat de Barcelona
  • Grup de recerca Fòrum IDEA de la UAB

Aquest projecte està inspirat en el Children’s University.

Què pretén?

Connectar infants i famílies amb recursos culturals de l’entorn, que constitueixen un lleure de qualitat. Aquesta proposta pot generar una veritable transformació social a l’entorn on es dur a terme i repercutirà directament en els resultats educatius i les possibilitats de l’alumnat i les famílies.

Des d’on?

S’impulsa des dels centres educatius de manera col·laborativa amb les entitats de l’entorn i les universitats que ens acompanyen i participen en el projecte.

Quan?

Durant el primer semestre del 2015.

Camí Endins és un agent educatiu més en aquest projecte col.laboratiu i comunitari. La proposta que fem, des de Camí Endins, és el taller Emocionant-te, un viatge en família acompanyats de les emocions.