Camí Endins

by

Educar en la interioritat és educar en la felicitat

[En castellano]

p54a58_petitdialogal-1200x700

Foto cedida per a Petit Dialogal #58

Per Dani Gómez-Olivé. Article publicat a Petit Dialogal #58 – Hivern 2016

Com educar la interioritat? Com acompanyar aquest procés per a descobrir el nostre món interior? Com endinsar-se en el camí que ens condueixi a reconèixer qui som?

 Aquestes qüestions, tot i que puguin semblar noves no ho són tant. En efecte: ara les noves corrents pedagògiques ens parlen de la necessitat de considerar la competència intrapersonal o fins i tot de tenir en compte la intel·ligència espiritual a l’hora d’educar, però els clàssics ja parlaven de considerar l’ésser humà com una expressió acabada de la energia universal que es manifestava en cada individualitat. Per a grecs i llatins l’energia harmoniosa que és el macrocosmos, omnipresent i ple, es manifestava en cadascun dels microcosmos (cossos) que habitem. L’educació per a ells suposava un procés d’auto descobriment d’aquesta plenitud universal que cadascú conté des de sempre. En aquest marc, el procés educatiu era un art que havia de permetre el desvetllament perquè l’individu pogués descobrir la seves competències i la seva veritable identitat.

Si anem a l’etimologia del mot educar, ens adonarem que en la seva arrel llatina, ex-ducere, vol dir «treure de dins a fora». I què és allò que caldria treure de dins a fora? Es tractaria de fer emergir la millor part d’un mateix, allò que hom ja té però que encara no ha descobert. Així, la finalitat primera i última de tota educació, en el seu sentit clàssic (i no tant clàssic) seria acompanyar a fer descoberta de la saviesa interior, aquella saviesa innata que totes i cadascuna de les criatures tenim dins nostre. En aquest sentit, el procés educatiu és un camí de coneixement, d’auto-coneixement, de qui som. Educar, per tant, ja és, en si mateix, descobrir la nostra interioritat.

El procés educatiu és un procés de coneixement, d’autoconeixement. Educar és descobrir la pròpia interioritat. Educar en la interioritat és educar en la felicitat.

Arribats aquí la pregunta principal que ens plantejàvem en aquest article continua sense respondre’s: i això de descobrir el nostre interior, com es fa? No hi ha camins únics. Es podria dir que hi ha tants camins com individus. Aquí s’indiquen alguns camins a recórrer, que són els que han caminat moltes d’altres, però els camins són infinits. Per això és important que cadascú trobi aquells que li són més convenients per arribar a assaborir allò que som. De la mateixa manera que no és possible mostrar un bell paisatge si abans no l’has trepitjat, tampoc no ho és possible educar en la interioritat si, qui mostra el camí, no ha fet prèviament descoberta interior. Per tant, hi ha un fort repte personal en tot això que concerneix en l’educació de la interioritat: fer el salt personal i intransferible que suposa assumir el repte d’aquest viatge personal.

De la mateixa manera que és possible mostrar un paisatge bell si abans no l’has trepitjat, tampoc no és possible educar en la interioritat si qui mostra el camí no ha fet prèviament descoberta interior.

A Camí Endins (www.camiendins.org) proposem transitar pels corriols que han seguit moltes altres persones abans que nosaltres per accedir al seu interior. Gairebé totes elles ens parlen, d’una manera o una altra, d’atenció plena en el present, de silenci i de meditació com a eines per arribar a degustar aquest interior que ens habita, ens acompanya i ens dóna ple sentit. Aquestes són els instruments que utilitzem als tallers de Camí Endins per endinsar-nos en aquesta meravellosa aventura interior.

Atenció plena per significar que el camí de recerca interior ha de ser conscient, volgut, lliure, obert i intens. Atenció plena en el present perquè és en el present on es juga la felicitat. Plenament conscients en el present, conscientment atents al present, per a fer el següent pas, el del silenci.

Silenci no tan com absència de sorolls externs (que també) sinó sobretot de sorolls interns. Exercici difícil perquè cal fer callar les veus interiors que no paren d’enraonar i distreure’ns, que no paren de jutjar i jutjar-nos, que no paren de decidir per nosaltres, quan no parem atenció. En el silenci caldrà restar molt atents, de nou, a les males passades de l’ego que ens confon i ens identifica amb els nostres pensaments, sentiments i emocions. Tenim pensaments sentiments, emocions, sí, però nosaltres són molt més: l’ésser que som i que pren forma en el cos que habitem és molt més que això.

Per últim, la meditació com a eina transformadora que ens ajuda, lentament però incansable, a passar a un estat en què, per fi, prenem consciència d’allò que som: art i part de l’ésser creador, generador d’amor, pau, bondat i felicitat infinita. Precisament per això és important emprendre aquest viatge, ja que educar en la interioritat és educar en la felicitat. La pròpia i també la dels altres. Serem prou coratjosos per emprendre’l?

Enllaç Revista Dialogal

by

Els nostres desitjos

Us desitgem….

ATENCIÓ PLENA…. per aprendre a lentificar i degustar l’aquí i l’ara.

SILENCI …. per acallar el soroll intern que ens descentra i així donar espai al nostre ésser de saviesa.

MEDITACIÓ… per a practicar l’atenció plena i el silenci i així deixar que l’ésser flueixi amb tota la seva potencialitat i possibilitat.

Bon Nadal!

bon-nadal-2016

by

Estem d’aniversari!

3r-aniversari_546_7e96ccdf92d2aaade7a809ff04dce96f430b15ae

Camí Endins celebra el seu 3r aniversari com a associació.

En el llarg de tot aquest temps hem tingut ocasió, en articles o entrevistes, compartir com va néixer Camí Endins. I fer-ho ha volgut dir explicar aquelles primeres intuïcions compartides del seu inici: el nostre viatge de vida és més complet si realment connectem amb qui som, tothom pot connectar amb la seva interioritat i la descoberta d’aquest món interior es pot educar.

Amb el temps hem pogut comprovar que aquestes intuïcions continuen sent vàlides. I la millor notícia és que no són intuïcions pròpies de Camí Endins. Al contrari. Són intuïcions que sempre han sigut presents en la recerca transcendental de l’ésser humà. No són pròpies de ningú ni de cap tradició religiosa. En aquesta recerca interior, no com aïllament envers els altres i l’entorn, és quan més ens trobem amb els altres i experimentem que som U.

El primer any de vida de Camí Endins va ser posar en comú la identitat de l’associació (Missió), què volíem esdevenir (Visió) i de quina manera volíem aconseguir-ho (Valors). La forma a aquest projecte va resultar ser una Associació. Va ser un temps de molta indagació: què vol ser i què no vol ser Camí Endins. Les respostes sempre ens han portat a fer-ho accessible a tothom.

El segon any vam oferir-nos a fer alguna formació a famílies, vam contribuir al projecte Més Educació amb activitats sobre com educar la interioritat en família, com també vam aconseguir que l’Ateneu l’Harmonia oferís un taller dins la seva graella de propostes formatives.

I Camí Endins anava creixent gràcies a les xarxes socials i el boca-orella on ha sigut fàcil arribar a moltes persones, grups i famílies.

El tercer any de l’associació hem continuat treballant en la creació de noves propostes i la seva difusió, estar disponibles a les possibles demandes de grups i famílies i continuar aprofundint en la recerca d’aquesta pregunta fonamental: qui sóc jo?

A dia d’avui som presents al Casal de Barri de Can Portabella, grups d’adults que ens demanen algun taller d’iniciació a la meditació, famílies que volen aprofundir en com educar la interioritat en família, col·laboracions a la revista Dialogal, agermanament amb Ixileku de Vitoria-Gasteiz (Espai de Silenci), etc.

Camí Endins podria no existir, per suposat. El que no podria deixar d’existir és aquesta cerca personal que tothom tenim d’anhel profund d’una vida en plenitud.

Ja tenim un trienni i és un bon moment per valorar aquest primer moment de l’associació per veure cap on seguim. Camí Endins ha harmonitzat un estil propi dins de l’itinerari atenció-silenci-meditació. Després de cada taller, cap de setmana de formació o xerrada percebem un profund agraïment envers les descobertes personals i familiars. Les propostes que presentem són molt senzilles, i és en aquesta senzillesa on rau l’admiració, la descoberta i l’agraïment.

El següent pas serà aconseguir un espai on es possibiliti la pràctica de meditació i continuar facilitant l’aprofundiment en la indagació del nostre interior.

L’equip de Camí Endins

by

Preguntes i Respostes

foto-18-10-14-17-54-15

Qui sou Camí Endins?

Som una associació ubicada a Sant Andreu (Barcelona). La nostra raó d’existir és educar la interioritat per fer experiència interior i descobrir qui som. Ens volem dirigir a petits i grans, tenint especial cura de fer-ho accessible a tothom.

Sabem que hi ha tants itineraris possibles per orientar el camí interior com persones. També que no hi ha millor guia que una mateixa.

Sent conscients d’aquesta realitat, Camí Endins facilita tot un ventall de recursos educatius per ajudar a desvetllar aquest món interior. Oferim tallers i formacions per a adults, com també per a grups i famílies.

Camí Endins ofereix un itinerari amb tres parades:

  • L’atenció plena per aprendre a alentir i degustar l’aquí i l’ara, amb l’objectiu de prendre consciència que som, més enllà dels nostres pensaments, sentiments, emocions…
  • El silenci per assossegar el soroll intern que ens descentra i així donar espai al nostre ésser de saviesa.
  • La meditació per practicar l’atenció plena i el silenci i així deixar que l’ésser flueixi amb tota la seva potencialitat i possibilitat.

Quin paper hi jugueu, quina funció hi teniu, en aquesta activitat?

L’equip promotor de Camí Endins som dues famílies: Meri Cases, Hilario Ibáñez, Dani Gómez-Olivé i Marta Digón. Cadascuna de nosaltres aportem allò que sabem fer: experiència, habilitats d’acompanyar, intel·ligència intuïtiva, visió i estratègia, comunicació, etc. Per tant, la funció de cadascuna és en relació a aquella capacitat que sap fer i vol aportar al projecte.

Com us hi vau vincular i des de quan?

Camí Endins neix a la primavera del 2013 en un sopar d’amigues i amics en què vàrem compartir un seguit d’intuïcions. Després d’aquella primera trobada en vingueren d’altres i, lentament, vàrem destil·lar aquelles primeres intuïcions en algunes certeses que ens han acompanyat al llarg del nostre recorregut vital. Camí Endins neix doncs a partir de l’experiència personal.

Per què hi sou, què us motiva a ser-hi?

Els matisos personals poden ser importants, però crec que en línies generals tots quatre partim d’un seguit d’intuïcions i certeses compartides:

  • El nostre viatge de vida és més complet si realment connectem amb qui som.
  • Tothom pot arribar a connectar amb la seva interioritat.
  • La descoberta d’aquest món interior es pot educar.

Ens motiva continuar en aquesta recerca interior, no com a aïllament envers els altres i el nostre entorn, sinó justament al contrari: és quan més ens trobem amb els altres i experimentem que som unitat.

Tanmateix ens motiva continuar oferint recursos i acompanyament a adults, grups i famílies en aquest desvetllament interior.

En què us ajuda com a persona i com a creient?

Intentem viure no com a éssers separats, és a dir, sense distingir si som creients o no. No és rellevant. Pretenem viure en una unitat constant. Ens sentim profundament agraïdes del nostre recorregut vital. El camí de Jesús de Natzaret, com d’altres mestres de saviesa i místics, no ha sigut en sí un camí endins? Sovint per influència cultural ens hem anat construint una identitat farcida de categories: sóc filla, sóc mecànic, sóc mare, sóc cristià, etc. D’un dia per l’altra alguna d’aquestes categories (o totes) poden caure. El que queda és l’essència.

Quina experiència de transformació social esteu fent?

Camí Endins ofereix una invitació a fer experiència personal i familiar. El desvetllament interior ja en sí pot ser revolucionari: la transformació del present, de l’ara i l’aquí. A més, el connectar amb una mateixa ens revela que tots som u. Això dóna, com a conseqüència ineludible, la compassió amb tot i tots. L’acció, per tant, neix d’aquesta profunditat.

Com és valorada pels receptors, pels participants, pel barri?

Després de cada taller, cap de setmana de formació o xerrada percebem un profund agraïment envers les descobertes personals i familiars. Les dinàmiques i activitats que presentem són molt senzilles. I és en aquesta senzillesa on rau l’admiració, la descoberta i l’agraïment!

ACO: Experiències per transformar

by

Convocades per la Interioritat

bypass14

Buenas tardes. Bona tarda a tothom. Benvinguts.

Desde la Asociación Camí Endins, hemos organizado este encuentro para presentar el libro “Bypass hacia la interioridad” de Josean Manzanos. Camí Endins comparte la misma finalidad que Ixileku, asociación de Vitoria, Araba, de la que forma parte Josean y otras persones que se han trasladado de Vitoria para asistir a esta presentación.

Y supongo que casi todos los que estamos aquí venimos convocados, atraídos por la palabra que titula el libro: Interioridad.

Los distintos intervinientes hablarán al respecto y sobre todo el autor, pero quisiera decir unas palabras al respecto.

Se puede decir que esta palabra adquiere cada vez más importancia. Tanto a nivel individual como a nivel educativo, que parece que refleja una búsqueda y supongo, que por eso mismo refleja una necesidad y una carencia.

Para tratar de definir brevemente qué entendemos por interioridad cabe decir que dice relación a interior. Interioridad es la cualidad de lo interior. Al hablar, de interioridad estamos ante algo así como una dimensión o un ámbito, un espacio íntimo, que pertenece a lo más propio de uno mismo, a lo más verdadero, a lo más profundo.

Pero no por ser íntimo es intimista o privado o secreto. Al contrario es una intimidad que lleva consigo una expansión de sí mismo, Parece una paradoja, pero no lo es. El profundizar o conectar o vivir en ese espacio interior, propio de uno mismo, en lugar de separar, une, porque es el mismo fondo de todo lo que existe.

Situarse desde este punto, en este espacio, en este fondo, que decía Eckhart. Es situarse desde un lugar, o estar viendo desde un espacio distinto.

¿Cómo son las cosas miradas desde este lugar o desde este fondo?

Pues, podemos decir que todo adquiere otros contornos: lo que hacemos y decimos, los demás, las plantas, el planeta, todo lo que nos rodea adquiere otros contornos, que no son los de la utilidad o el aprovechamiento o la productividad o la explotación.

En este dentro no hay separación, no hay diferencia, no hay juicio ni comparación, no hay discriminación. No miramos como si fuéramos independientes de los otros, separados de todo lo que existe. Se ve todo con la perspectiva de ser uno con todo, porque todo dice relación a todo.

Este fondo profundo hace que las cosas sean desde la densidad de sí mismo, que todo es uno.

Este ámbito, o lugar o como quiera que se llame es la riqueza que nos habita, es la grandiosidad que nos abarca, nos envuelve y en la cual vivimos. Está tan cerca de nosotros que no la vemos.

Sin embargo, nos hacemos la pregunta, y por eso estamos aquí y por eso presentamos este libro ¿cómo acceder a este interior? ¿Como caer en la cuenta de ello?

Es paradójico porque es como preguntar ¿qué hay que hacer para volver a casa, en donde ya estamos? Debería ser fácil. No hay que ir ni a grandes lugares ni probar infinitas experiencias. Es vivirlo, o mejor, dejarse vivir por ello. Hacer experiencia de uno mismo.

El libro que presentamos nos da muchas pistas para experimentar lo que ya somos. Tiene muchas llaves para acceder al interior, ofrece muchas maneras para poder llegar a donde siempre hemos estado: a nosotros mismos, a nuestra propia y más genuina identidad.

Los libros huelen, para mí es muy agradable el olor a libro nuevo, pero además este libro huele a interior abierto, a frescura y huele, y mucho, a experiencia y sabiduría

Cami endins se siente afirmado y confirmado en esta tarea de educar la interioridad con este gran libro.

Muchas gracias Josean por este regalo para adentrarnos en la maravilla que somos.

Camí Endins, donant pas a la presentació de Bypass hacia la interioridad (30/09/2016)

by

Educar la dimensió interior en família

Versión en castellano

5

Foto cedida per Fragmenta Editorial. Taller “Respira” organitzat per Camí Endins

Per respondre a la pregunta fonamental “Qui sóc jo?” l’ésser humà, més que una exploració exterior, ha de fer una introspecció. Aquesta és la intuïció bàsica de Camí Endins, una associació formada per dos matrimonis del barri de Sant Andreu de Barcelona, i que des de fa tres anys aporta eines educatives que ajudin a fer-nos conscients de la riquesa que rau dins la mateixa persona.

“Però on aneu? Deixeu-me amb aquesta marieta!” La Marta Digón, de Camí Endins, s’emociona al recordar com en una activitat que van fer, un infant de tres anys va donar tota una lliçó als adults en la importància de l’ara i de l’aquí: “Els fills s’obren més, són més sincers, més naturals, accedeixen a la interioritat amb més facilitat més que els adults. Nosaltres tenim més filtres, com el de la vergonya o pensem quina és la formulació més adient”, sosté Digón.

Camí Endins proposa diferents itineraris, adreçats tant a petits com grans, que ajuden a connectar amb qui som. Els eixos del treball són practicar i viure el silenci, la meditació i l’atenció plena: “No és només la moda del mindfulness, és un altre punt que dóna el silenci, el no pensar, la vivència radical que no sóc algú que es construeix a si mateix, si no que tots som u i que inter-depenem”, explica Hilario Ibáñez, de Camí Endins.

Per connectar amb aquesta interioritat, des de Camí Endins expliquen que s’ha de fer tot un procés de despreniment de les capes amb què construïm la nostra identitat externa i que dificulten connectar amb el sóc: “Aquestes categories o definicions: mare, germana, mestra, treballadora… poden desaparèixer d’un dia per l’altre. Llavors queda el jo, l’essència”, explica Digón.

Teresa Vallvé està en l’origen de Camí Endins: “És curiós el fet que els eremites es retiren per allunyar-se del soroll i, en canvi, tenen una activitat immensa de persones que els van a visitar. Això contradiu l’opinió majoritària que qui es posa en la cerca de la interioritat s’aïlla. Probablement tindràs una etapa d’allunyament, però el retorn és amb una profunditat i una riquesa que es capta”, justifica Ibáñez.

Des de l’entitat, constaten que la interioritat a les famílies continua vivint-se de manera dual, amb el món adult i el món infantil separats: “Això no va d’educar a nens, l’educació és per a tots. Va de com ens transmetem la capacitat d’emocionar, d’admirar, de fer silenci, d’agrair. Anem a investigar junts. De fet, malgrat els adults tenim la capacitat de la formulació, els nens ens treuen anys-llum en vivència”, explica Ibáñez.

També anoten que l’espiritualitat pot viure’s més enllà del marc religiós: “Ens arriben famílies amb recorregut creient, no pas rebotades, que han portat els fills a escoles cristianes, a esplais, han fet catequesi i que no troben resposta a l’educació en la interioritat: les sabates que hem portat sempre, potser ara ja no ens van bé i ens fan mal, el vell paradigma espiritual ha quedat obsolet”, opina Digón.

Article publicat a Catalunya Cristiana [article complert]

by

Ixileku i Camí Endins

Versión en castellano

iman2

L’associació Ixileku (Vitòria-Gasteiz) neix d’una recerca del desenvolupament personal des de l’experiència de silenci, utilitzant la meditació com a eina d’accés al silenci interior:

  • Connectant així amb tot el que ens envolta
  • Entenent el silenci com a mitjà de connexió i interrelació amb tot allò que succeix en l’exterior i en l’interior d’allò essencial de l’ésser humà i de la Vida.
  • Compartint el concepte de la cura de la vida humana i de la sostenabilitat del planeta com a un únic espai vital, en el que cada expressió de vida és manifestació d’una única realitat.

Les finalitats per a Ixileku són:

  1. Oferir espais de silenci i quietud que harmonitzin la vida interior de la persona amb el seu entorn.
  2. Organitzar trobades de silenci que permetin experimentar la vida de forma holística.
  3. Acompanyar processos de desenvolupament personal des de la meditació i el silenci.
  4. Redescubrir des del silenci la dimensió essencial de la vida i de l’ésser humà.
  5. Aprendre a mirar la realitat com una expressió de pluralitat de formes que despleguen un únic Ésser.

Camí Endins (Sant Andreu, Barcelona) neix a partir d’unes intuïcions compartides que, amb el temps i l’experiència personal, s’han anat destil·lant en certeses:

  • El nostre viatge de vida és més complet si realment connectem amb qui som.
  • Tothom pot arribar a connectar amb la seva interioritat.
  • La descoberta d’aquest món interior es pot educar.

Ixileku i Camí Endins des de fa un temps compartim un recorregut de recerca personal com també entenem que educar la interioritat és fruit d’aquest accés al silenci i la meditació. En el recorregut compartit d’ambdues s’ha viscut com un autèntic regal. És per això que la presentació del llibre Bypass hacia la interioridad del proper 30 setembre a la Llibreria Claret és un signe de col·laboració compartida.

by

Avui una proposta musical

Avui proposo un fragment d’una obra llarga de F. Schubert: Die Schöne Müllerin (La bella molinera). Es basa en un cicle de poemes de Wilhelm Müller musicats per a cant i piano per F. Schubert.

Es tracta d’una història d’amor i desamor d’un rodamón vers la molinera, però alhora vers la vida. El rodamón plora les seves penes al rierol, però aquest resta en silenci. En el penúltim poema del cicle finalment fa parlar també al rierol. Romanticisme en estat pur.

Aquest penúltim lied és cantat per Matthias Goerne (Baríton) i amb E. Schneider al piano.

Miquel Oliu (Barcelona 1973) és compositor, pianista i professor de piano al Conservatori de Vic. Col·laborador musical de Camí Endins.

 

 

by

Invitació a fer experiència interior

És per a nosaltres un plaer convidar-vos a la presentació del llibre Bypass hacia la interioridad (Ediciones Khaf) de Josean Manzanos el proper divendres 30 setembre a l’Editorial Claret (Roger de Llúria 5, Barcelona) a les 19h.

Si ens permeteu, deixeu-nos presentar breument l’autor.

Josean Manzanos, nascut a Vitòria-Gasteiz el 1967, casat i pare de quatre fills és professor de Secundària en les àrees de matemàtiques, religió i interioritat i especialista en educació de la interioritat de nens i joves. Coordina el Departament d’Acció Tutorial i Ensenyament Religiós del seu centre educatiu i és membre de l’Equip Directiu del Col·legi Veracruz de Vitòria-Gasteiz. Autor del Projecte Educatiu Escolar En Ti , d’Educació de la Interioritat (Edelvives) i autor del desenvolupament digital BIT Meditation(Basic Interiority Time, Edelvives), app per a treballar la interioritat amb infants. És president de Ixileku Elkartea, associació pel desenvolupament ciutadà de processos personals i espais de silenci i meditació. Cofundador de Urleku: font de vida, ONG que treballa per l’obertura de pous d’aigua en països en vies de desenvolupament.

Camí Endins i Ixileku, com a entitats amb un recorregut compartit de silenci i meditació, ofereixen una invitació a fer experiència interior. És per això que estem molt contentes de poder organitzar conjuntament aquest acte, com també comptar amb l’aportació de Xavier Melloni sj, la participació solidària de la Fundació Urleku, les meditacions guiades d’Ixileku i l’agraïment a l’Editorial Edelvives i a l’Editorial Claret per cedir-nos el seu espai.

Sentiu-vos convidades en aquest acte on hi haurà parlaments, meditacions, silenci, solidaritat, música i signatura de llibres!

Ens ajudes a difondre-ho? Gràcies!!!

Una abraçada,

L’equip de Camí Endins

invitacion_bypass_khaf_cat_def