Atenció Plena

whatsapp-image-2016-12-31-at-14-17-00

No hi ha un altre lloc que aquí i no hi ha un altre temps que l’ara. Per connectar amb l’ara, és necessària l’atenció plena. L’atenció plena es dóna només en el present. Es tracta d’una forma de consciència no conceptual i oberta al present, en la que cada pensament, cada sensació o cada sentiment que apareix a la consciència és tingut en compte i acceptat tal com és, però sense reaccionar a ell.

Existeixen nombroses formes de fer referència a l’atenció plena. Per exemple, el monjo budista, vietnamita, poeta i activista per la pau, Thich Nhat Hanh (1976), va definir l’atenció plena com “mantenir la pròpia consciència en contacte amb la realitat present”. Per la seva banda, Kabat-Zinn (1990) la defineix com “portar la pròpia atenció a les experiències que s’estan experimentant en el moment present, acceptant sense jutjar”. En l’estat de consciència plena, les sensacions, pensaments o sentiments que succeeixen en la consciència són presos justament com a successos mentals que succeeixen, que són observats per la mateixa ment, però sense identificar-se amb ells i sense reaccionar de forma automàtica i habitual.

En realitat, l’atenció plena és, en sí mateix, una cosa molt simple i familiar, cosa que tots nosaltres hem experimentat en nombroses ocasions de la nostra vida quotidiana. Quan som conscients del que estem fent, pensant o sentint, estem amb l’atenció plena: No hi ha judici, ni comparacions. Senzillament s’està en el lloc i el moment. Però ens resulta difícil ampliar-ho a la nostra vida de cada dia. El que passa habitualment és que la nostra ment es troba vagant sense cap orientació, saltant d’unes imatges a altres, d’uns pensaments a uns altres.

L’atenció plena té a veure amb la qualitat de la consciència amb què vivim les nostres vides. Podem viure amb plena atenció o amb el “pilot automàtic”. En el primer cas estem amb els cinc sentits; en la unitat de ser-fer-sentir; en el segon cas estarem separats: de cos present, però amb la ment vagant en mil històries, lluny del present.

L’atenció plena inclou per tant dos components: d’una banda, adonar-se d’on està l’atenció en cada moment, la qual cosa permet el reconeixement dels successos mentals en el present. I, d’altra banda, es tracta d’adoptar una actitud de curiositat, obertura i acceptació cap a la pròpia experiència en cada moment.

Intentant resumir, podem assenyalar set factors que influeixen en sostenir l’atenció plena i vigilar si s’està prestant atenció als productes mentals o al moment present. No s’ha de prendre això com una mena de decàleg, ni molt menys com una taula de deures. Simplement és fer veure de manera sintètica els elements que afavoreixen o impedeixen estar en l’aquí i ara amb atenció plena.

1. No jutjar: Cal limitar-se a observar l’anar i venir dels pensaments i judicis, sense actuar sobre ells, ni bloquejar ni aferrar-se’n: s’observen i es deixen anar. És una actitud completament diferent a l’habitual en què, de forma mecànica, categoritzem i jutgem tot el que passa. Bé, dolent; millor, pitjor; agradable, desagradable …

2. Paciència: comprendre i acceptar que les coses succeeixen al seu propi ritme. Aquesta qualitat és una forma de saviesa que és especialment útil quan la ment està agitada perquè pot ajudar-nos a acceptar els seus vaivens recordant que no necessàriament hem de enganxar-nos a ells. Tenir paciència consisteix a estar obert a cada moment, entenent-lo com a tal.

3. Ment de principiant: És l’actitud mental d’estar disposat a veure les coses com si fos la primera vegada. Suposa abandonar les expectatives prèvies i atendre al que realment passa aquí i ara.

4. Confiança en la pròpia bondat i saviesa bàsiques: Es tracta de ser un mateix, no d’imitar a ningú.

5. No esforçar-se per aconseguir cap propòsit: convé conrear una actitud de no lluita, ni esforç. Deixar que l’experiència succeeixi. No cal fer res. Si s’experimenta tensió o dolor, simplement ser-ne conscient.

6. Acceptació: veure les coses com realment són en cada moment. És mostrar-se receptiu i obert al que  se sent, es pensa i es veu, i acceptar-ho perquè n’és i en aquest moment.

7. Deixar passar: no aferrar-se ni deixar-se atrapar per cap pensament, sentiment o desig. A la pràctica, cal abandonar la tendència a elevar alguns aspectes de la nostra experiència i a rebutjar altres.

Podem resumir-ho en tres elements claus:

  • Consciència: Estar conscientment desperts; cultivant la capacitat de parar, observar i retornar.
  • Experiència Present: Portar l’atenció al moment present, a l’ara i l’aquí. Per tant, entrenar la teva capacitat d’atenció per enfocar-la en el moment present.
  • Acceptació: Rebre les nostres experiències sense prejudicis, sinó amb una actitud de curiositat i amabilitat. La plena consciència del moment present depèn enormement de l’acceptació incondicional de la nostra experiència.

La meditació doncs fa possible que l’atenció plena es conreï, se sostingui i s’integri en la vida quotidiana.

Hilario Ibáñez [Camí Endins]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s