
La Realitat és Una. L’engany és confondre el reflex amb la Veritat [autoria foto i text: Camí Endins]
La no-dualitat experimenta que el fons de l’ésser humà és el mateix fons de la realitat, que no hi ha dualitat entre nosaltres mateixos i l’absolut, ni entre la divinitat i el món o la realitat manifestada.
Les persones que viuen en la quotidianitat l’experiència no dual, la viuen independentment de les seves creences prèvies, fins i tot venint de l’ateisme o de la indiferència cap a la religió. Aquesta espiritualitat se situa fora dels marges tradicionals de la religiositat per situar-se al centre de l’ésser humà, com a lloc on habita la Veritat que ens envolta.
Com diu Consuelo Martín, especialista en filosofia advaita: “La vivència veritable apareix a partir d’una intuïció, d’un ‘adonar-se de’. Primer, d’una manera tènue, com si fos una cosa llunyana; després, com si fos més propera, sorgeix una evidència d’Allò”.
Camí Endins