Els nostres desitjos

Us desitgem….

ATENCIÓ PLENA…. per aprendre a lentificar i degustar l’aquí i l’ara.

SILENCI …. per acallar el soroll intern que ens descentra i així donar espai al nostre ésser de saviesa.

MEDITACIÓ… per a practicar l’atenció plena i el silenci i així deixar que l’ésser flueixi amb tota la seva potencialitat i possibilitat.

Bon Nadal!

bon-nadal-2016

Estem d’aniversari!

3r-aniversari_546_7e96ccdf92d2aaade7a809ff04dce96f430b15ae

Camí Endins celebra el seu 3r aniversari com a associació.

En el llarg de tot aquest temps hem tingut ocasió, en articles o entrevistes, compartir com va néixer Camí Endins. I fer-ho ha volgut dir explicar aquelles primeres intuïcions compartides del seu inici: el nostre viatge de vida és més complet si realment connectem amb qui som, tothom pot connectar amb la seva interioritat i la descoberta d’aquest món interior es pot educar.

Amb el temps hem pogut comprovar que aquestes intuïcions continuen sent vàlides. I la millor notícia és que no són intuïcions pròpies de Camí Endins. Al contrari. Són intuïcions que sempre han sigut presents en la recerca transcendental de l’ésser humà. No són pròpies de ningú ni de cap tradició religiosa. En aquesta recerca interior, no com aïllament envers els altres i l’entorn, és quan més ens trobem amb els altres i experimentem que som U.

El primer any de vida de Camí Endins va ser posar en comú la identitat de l’associació (Missió), què volíem esdevenir (Visió) i de quina manera volíem aconseguir-ho (Valors). La forma a aquest projecte va resultar ser una Associació. Va ser un temps de molta indagació: què vol ser i què no vol ser Camí Endins. Les respostes sempre ens han portat a fer-ho accessible a tothom.

El segon any vam oferir-nos a fer alguna formació a famílies, vam contribuir al projecte Més Educació amb activitats sobre com educar la interioritat en família, com també vam aconseguir que l’Ateneu l’Harmonia oferís un taller dins la seva graella de propostes formatives.

I Camí Endins anava creixent gràcies a les xarxes socials i el boca-orella on ha sigut fàcil arribar a moltes persones, grups i famílies.

El tercer any de l’associació hem continuat treballant en la creació de noves propostes i la seva difusió, estar disponibles a les possibles demandes de grups i famílies i continuar aprofundint en la recerca d’aquesta pregunta fonamental: qui sóc jo?

A dia d’avui som presents al Casal de Barri de Can Portabella, grups d’adults que ens demanen algun taller d’iniciació a la meditació, famílies que volen aprofundir en com educar la interioritat en família, col·laboracions a la revista Dialogal, agermanament amb Ixileku de Vitoria-Gasteiz (Espai de Silenci), etc.

Camí Endins podria no existir, per suposat. El que no podria deixar d’existir és aquesta cerca personal que tothom tenim d’anhel profund d’una vida en plenitud.

Ja tenim un trienni i és un bon moment per valorar aquest primer moment de l’associació per veure cap on seguim. Camí Endins ha harmonitzat un estil propi dins de l’itinerari atenció-silenci-meditació. Després de cada taller, cap de setmana de formació o xerrada percebem un profund agraïment envers les descobertes personals i familiars. Les propostes que presentem són molt senzilles, i és en aquesta senzillesa on rau l’admiració, la descoberta i l’agraïment.

El següent pas serà aconseguir un espai on es possibiliti la pràctica de meditació i continuar facilitant l’aprofundiment en la indagació del nostre interior.

L’equip de Camí Endins

Meditació (alguns apunts)

whatsapp-image-2016-10-08-at-18-12-02-copia

Serra del Cadí (Foto Camí Endins)

Detente. Sólo por un momento.

Siente la magia al inhalar, al exhalar. Siente tu vientre inflarse y desinflarse en su propio dulce tiempo, como una ola en el océano.

Date cuenta de lo que está vivo en tu cuerpo ahora. Sal de la historia del pasado y futuro, de la culpa y la anticipación, de lo que ‘no está aquí’ y de lo que ‘debería estar aquí’ y ofrécele una amorosa atención a la danza de la sensación física que surge aquí, donde estás. Una sensación de revoloteo en el estómago, ahora. Una tensión en los hombros, una presión en la frente, ahora. Una suave y excitante sensación en el pecho, ahora.

Si encuentras un área de malestar, está bien – estate presente con ella. No trates de eliminarla, de hacerla desaparecer. No la califiques, ni juzgues como ‘mala’ o ‘negativa’. En este momento, ni siquiera intentes ‘sanarla’. (A veces, el deseo de ‘sanar’ puede ser una sutil forma de resistencia.) Y si notas alguna resistencia, alguna falta de aceptación, permítele también estar allí. Permanece curioso, fascinado. Sé curioso incluso acerca de tu falta de curiosidad.

Permite que todos los pensamientos surjan y desaparezcan. Los pensamientos son nubes, tú eres el cielo, el espacio para todos los pensamientos, no su enemigo. No trates de borrar ningún pensamiento, ni aquietarlo. Abraza su glorioso ruido, y recuerda que no son lo que realmente eres tú.

No trates de hacer que algo suceda. No estás en busca de una experiencia diferente. ¡Siente curiosidad por esta experiencia! Este día. Esta hora. Este momento. Esta inmediatez. Justo donde estás. ¿Cómo es aquí? Adéntrate en la frescura de este momento.

No puedes sentirte verdaderamente curioso acerca de tu inmediata y encarnada experiencia presente y al mismo tiempo sentirte atascado en una historia de miedo y culpa. Si las conclusiones precipitadas son la enfermedad, si el miedo y el estrés son los síntomas, la curiosidad de un corazón abierto es la única medicina. Este momento es tu ancla, tu hogar cósmico en un mundo eternamente cambiante, tu calma en medio de la tormenta.

Jeff Foster (London 1980) és astrofísic i professor espiritual