Nou paradigma espiritual?

En castellano aquí

foto_wide_2203

Autoría foto: Diari ARA

Estem vivint moments importants de molts canvis a nivell global. Són infinites les dimensions que bé han fet un trànsit de transformació o bé ho estan fent.

L’investigador Khun (1922-1996) va ser el primer acadèmic en utilitzar el terme canvi de paradigma per a explicar que davant de l’aparició de noves realitats les solucions anteriors no poden donar resposta, i conseqüentment cal pensar nous mètodes i unes noves solucions. El canvi és tan gran, afirmava Khun, que la nova realitat s’imposa esdevenint obsolet les categories anteriors. Aquests canvis van més enllà de la comunitat científica i s’extenen a totes les branques del saber i del coneixement.

El terme canvi de paradigma s’utilitza, també, per explicar el canvi que es produeix en la psicologia, en la sociologia, i en totes les altres ciències i disciplines, fins arribar a la pedagogia o la manera d’ensenyar i aprendre. Potser la dimensió educativa és l’exemple més notari que es té per copsar aquest canvi de paradigma. Els qui són de la generació dels 70’s saben molt bé què diferent és l’educació respecte a la dels seus fills. Tot i així, segons els experts, actualment l’educació (com també succeeix en altres disciplines i àrees de coneixement) es troba en crisi de paradigma, degut a què segurament els paradigmes educatius que fins ara han estat presents a l’educació formal i no formal ja no donen resposta a la nova societat emergent i, a més, expliquen de manera insuficient el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Tanmateix es podria anomenar altres dimensions de la vida que posen en joc aquest trànsit d’unes categories anteriors cap a unes de noves: la prevenció i la promoció de la salut, la criança dels fills, l’alimentació conscient, l’economia social, l’anomenada nova política, l’accés al coneixement, els llenguatges, les relacions personals i la societat líquida, les relacions laborals i l’emergent teletreball, la comunicació 2.0., etc. Es podria dir que cada vegada més coexisteixen iniciatives que promouen una major consciència holística i menys infantil de l’ésser humà. I aquest potser és un camí de no retorn.

La vivència espiritual també pot viure un canvi de paradigma. Són moltes les persones que senten que les categories religioses anteriors no donen resposta a l’anhel més profund de l’ésser humà. El llenguatge religiós ja no els expressa i cal buscar una altra manera de donar resposta a la recerca de l’ésser humà d’una vida en plenitud. L’accés a aquest esperit, per a moltes persones, va més enllà de les religions. Això no vol dir que es renuncïi forçosament a les seves fonts culturals o recorregut creient inicial. Es pot viure des d’un agraïment a tot allò rebut per acollir una nova comprensió de la vivència espiritual on no hi ha pertinences, lideratges ni followers. És possible viure una vivència espiritual més enllà del marc religiós i aquesta ja no és pròpia de cada religió sinó que transcendeix a una experiència profundament humana per a tots.

Marta Digón (Camí Endins)

Un pensament sobre “Nou paradigma espiritual?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s