¿Qué es el mar?

mar

Erase una vez un hombrecillo de sal que yendo de camino por cálidas regiones y desiertos llegó a la orilla del océano. De pronto, descubrió el mar ante su vista. Nunca lo había visto con anterioridad, por lo que no entendió lo que era.

̶̶  ¿Quién eres tú?, preguntó el hombrecillo.

̶  Soy el mar, respondió el océano.

̶  Pero, ¿qué es el mar?, siguió preguntando el hombrecillo.

̶  Yo, repuso el mar.

̶  No lo entiendo, murmuró para sí con tristeza el hombrecillo… ¿Cómo podría entenderte? ¡Me gustaría tanto hacerlo!

̶  Tócame, dijo el mar.

Entonces el hombrecillo tocó tímidamente al mar con la punta de los dedos. Y empezó a entender el misterio del mar. Pero enseguida se dio cuenta de que las puntas de sus dedos se habían desvanecido.

̶  ¿Qué es lo que has hecho conmigo, mar?

̶  Me has hecho entrega de algo tuyo para poder entenderme – dijo el mar.

Entonces el hombrecillo empezó a disolverse lenta y suavemente en el mar, como una persona que llevase a cabo el acto más importante de su vida de peregrinación. Conforme iba sumergiéndose en el océano, se hacía cada vez más delgado. Pero en esa misma medida iba también teniendo la sensación de que cada vez entendía mejor al mar. El hombrecillo adelgazaba y adelgazaba, y mientras tanto seguía preguntándose:

̶  ¿Qué es el mar?

Y entonces, una última ola lo consumió por completo. Pero en este último momento pudo hacer suya la respuesta del mar y decir:

̶  El mar soy yo.

Antiguo relato citado por Gisela ZUNIGA: Está todo ahí, Desclée de Brouwer

Atrévete

Hoy…

Atrévete a dejarte ver.

Atrévete a decir la verdad.

Atrévete a dejar de fingir.

Atrévete a permanecer presente ante fuego secreto que arde en tu interior.

Atrévete a ser salvajemente inconsistente.

Atrévete a permitir que alguien más se acerque.

Atrévete a soltar la imagen.

Atrévete a nunca estar preparado.

Atrévete a darlo todo

para que el amor despierte.

Atrévete a fallar.

Atrévete a hacer de todo un lío.

Atrévete a caer al suelo,

humillado otra vez, riendo.

Atrévete a soñar y a que los sueños mueran.

Atrévete a honrar el pasado pero sin aferrarte a él.

Atrévete a dar un honesto Sí y un honesto No.

Atrévete a estar equivocado.

Atrévete a estar en lo cierto.

Atrévete a ser real.

Atrévete a estar aquí.

Hoy.

Jeff Foster (London 1980) és astrofísic i professor espiritual

Nou paradigma espiritual?

En castellano aquí

foto_wide_2203

Autoría foto: Diari ARA

Estem vivint moments importants de molts canvis a nivell global. Són infinites les dimensions que bé han fet un trànsit de transformació o bé ho estan fent.

L’investigador Khun (1922-1996) va ser el primer acadèmic en utilitzar el terme canvi de paradigma per a explicar que davant de l’aparició de noves realitats les solucions anteriors no poden donar resposta, i conseqüentment cal pensar nous mètodes i unes noves solucions. El canvi és tan gran, afirmava Khun, que la nova realitat s’imposa esdevenint obsolet les categories anteriors. Aquests canvis van més enllà de la comunitat científica i s’extenen a totes les branques del saber i del coneixement.

El terme canvi de paradigma s’utilitza, també, per explicar el canvi que es produeix en la psicologia, en la sociologia, i en totes les altres ciències i disciplines, fins arribar a la pedagogia o la manera d’ensenyar i aprendre. Potser la dimensió educativa és l’exemple més notari que es té per copsar aquest canvi de paradigma. Els qui són de la generació dels 70’s saben molt bé què diferent és l’educació respecte a la dels seus fills. Tot i així, segons els experts, actualment l’educació (com també succeeix en altres disciplines i àrees de coneixement) es troba en crisi de paradigma, degut a què segurament els paradigmes educatius que fins ara han estat presents a l’educació formal i no formal ja no donen resposta a la nova societat emergent i, a més, expliquen de manera insuficient el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Tanmateix es podria anomenar altres dimensions de la vida que posen en joc aquest trànsit d’unes categories anteriors cap a unes de noves: la prevenció i la promoció de la salut, la criança dels fills, l’alimentació conscient, l’economia social, l’anomenada nova política, l’accés al coneixement, els llenguatges, les relacions personals i la societat líquida, les relacions laborals i l’emergent teletreball, la comunicació 2.0., etc. Es podria dir que cada vegada més coexisteixen iniciatives que promouen una major consciència holística i menys infantil de l’ésser humà. I aquest potser és un camí de no retorn.

La vivència espiritual també pot viure un canvi de paradigma. Són moltes les persones que senten que les categories religioses anteriors no donen resposta a l’anhel més profund de l’ésser humà. El llenguatge religiós ja no els expressa i cal buscar una altra manera de donar resposta a la recerca de l’ésser humà d’una vida en plenitud. L’accés a aquest esperit, per a moltes persones, va més enllà de les religions. Això no vol dir que es renuncïi forçosament a les seves fonts culturals o recorregut creient inicial. Es pot viure des d’un agraïment a tot allò rebut per acollir una nova comprensió de la vivència espiritual on no hi ha pertinences, lideratges ni followers. És possible viure una vivència espiritual més enllà del marc religiós i aquesta ja no és pròpia de cada religió sinó que transcendeix a una experiència profundament humana per a tots.

Marta Digón (Camí Endins)

Preguntes i Respostes

foto-18-10-14-17-54-15

Qui sou Camí Endins?

Som una associació ubicada a Sant Andreu (Barcelona). La nostra raó d’existir és educar la interioritat per fer experiència interior i descobrir qui som. Ens volem dirigir a petits i grans, tenint especial cura de fer-ho accessible a tothom.

Sabem que hi ha tants itineraris possibles per orientar el camí interior com persones. També que no hi ha millor guia que una mateixa.

Sent conscients d’aquesta realitat, Camí Endins facilita tot un ventall de recursos educatius per ajudar a desvetllar aquest món interior. Oferim tallers i formacions per a adults, com també per a grups i famílies.

Camí Endins ofereix un itinerari amb tres parades:

  • L’atenció plena per aprendre a alentir i degustar l’aquí i l’ara, amb l’objectiu de prendre consciència que som, més enllà dels nostres pensaments, sentiments, emocions…
  • El silenci per assossegar el soroll intern que ens descentra i així donar espai al nostre ésser de saviesa.
  • La meditació per practicar l’atenció plena i el silenci i així deixar que l’ésser flueixi amb tota la seva potencialitat i possibilitat.

Quin paper hi jugueu, quina funció hi teniu, en aquesta activitat?

L’equip promotor de Camí Endins som dues famílies: Meri Cases, Hilario Ibáñez, Dani Gómez-Olivé i Marta Digón. Cadascuna de nosaltres aportem allò que sabem fer: experiència, habilitats d’acompanyar, intel·ligència intuïtiva, visió i estratègia, comunicació, etc. Per tant, la funció de cadascuna és en relació a aquella capacitat que sap fer i vol aportar al projecte.

Com us hi vau vincular i des de quan?

Camí Endins neix a la primavera del 2013 en un sopar d’amigues i amics en què vàrem compartir un seguit d’intuïcions. Després d’aquella primera trobada en vingueren d’altres i, lentament, vàrem destil·lar aquelles primeres intuïcions en algunes certeses que ens han acompanyat al llarg del nostre recorregut vital. Camí Endins neix doncs a partir de l’experiència personal.

Per què hi sou, què us motiva a ser-hi?

Els matisos personals poden ser importants, però crec que en línies generals tots quatre partim d’un seguit d’intuïcions i certeses compartides:

  • El nostre viatge de vida és més complet si realment connectem amb qui som.
  • Tothom pot arribar a connectar amb la seva interioritat.
  • La descoberta d’aquest món interior es pot educar.

Ens motiva continuar en aquesta recerca interior, no com a aïllament envers els altres i el nostre entorn, sinó justament al contrari: és quan més ens trobem amb els altres i experimentem que som unitat.

Tanmateix ens motiva continuar oferint recursos i acompanyament a adults, grups i famílies en aquest desvetllament interior.

En què us ajuda com a persona i com a creient?

Intentem viure no com a éssers separats, és a dir, sense distingir si som creients o no. No és rellevant. Pretenem viure en una unitat constant. Ens sentim profundament agraïdes del nostre recorregut vital. El camí de Jesús de Natzaret, com d’altres mestres de saviesa i místics, no ha sigut en sí un camí endins? Sovint per influència cultural ens hem anat construint una identitat farcida de categories: sóc filla, sóc mecànic, sóc mare, sóc cristià, etc. D’un dia per l’altra alguna d’aquestes categories (o totes) poden caure. El que queda és l’essència.

Quina experiència de transformació social esteu fent?

Camí Endins ofereix una invitació a fer experiència personal i familiar. El desvetllament interior ja en sí pot ser revolucionari: la transformació del present, de l’ara i l’aquí. A més, el connectar amb una mateixa ens revela que tots som u. Això dóna, com a conseqüència ineludible, la compassió amb tot i tots. L’acció, per tant, neix d’aquesta profunditat.

Com és valorada pels receptors, pels participants, pel barri?

Després de cada taller, cap de setmana de formació o xerrada percebem un profund agraïment envers les descobertes personals i familiars. Les dinàmiques i activitats que presentem són molt senzilles. I és en aquesta senzillesa on rau l’admiració, la descoberta i l’agraïment!

ACO: Experiències per transformar