Les intuïcions de Camí Endins

IMG_4744

[en castellano aquí

Camí Endins neix a la primavera del 2013 en un sopar d’amigues i amics en què vàrem compartir un seguit d’intuïcions. Després d’aquella primera trobada en vingueren d’altres i, lentament, vàrem destil·lar aquelles primeres intuïcions en algunes certeses que ens han acompanyat al llarg del nostre recorregut vital: el nostre viatge de vida és més complet si realment connectem amb qui som; tothom pot arribar a connectar amb la seva interioritat; la descoberta d’aquest món interior es pot educar.

Camí Endins neix doncs, a partir de l’experiència personal. I neix de la convicció que l’ésser humà ha de fer una introspecció, més que una exploració exterior, per respondre a la pregunta més fonamental a la que ha de donar resposta: qui sóc jo?

La intuïció ens deia que hi havia un dèficit d’introspecció. Una carència que ens feia estar descentrats, buscant la raó del nostre ésser per aquí i per allà. I al mateix temps copsàvem una necessitat, nascuda d’una anhel de profunditat.

Una segona intuïció era que aquesta dimensió interior també es podia educar en família. El repte és com iniciar a tota la família en el desvetllament de la riquesa que ja som cadascú de nosaltres. Aquestes intuïcions ens varen animar a preguntar-nos què podíem fer per donar una petita resposta tant a nivell individual com col·lectiva.

La nostra tercera intuïció és que totes som mestres i deixebles. Cadascú de nosaltres, sent i vivint el que som, ensenyem. El mestre apareix en un infant de cinc anys que es queda extasiat davant la marieta que té a la seva mà. O en l’adult que, emocionat, explica com la natura ens indica que la cooperació, la interconnexió i interdependència, és el que fa que la vida s’esdevingui…

Així doncs, vàrem idear un itinerari pensat per a persones, grups i famílies que pogués ajudar a apropar-nos al nostre interior. L’itinerari que oferim està basat en practicar i viure el silenci, l’atenció plena i la meditació. Aquest itinerari no és d’estudi; ha de ser viscut. No es basa en conèixer, sinó en viure. Educar la interioritat no és quelcom que es fa des de fora, amb ensenyaments que s’han d’aprendre i repetir per a poder després tenir un bagatge de coneixements.

No és el mateix coneixement que saviesa. La saviesa suposa adonar-se i viure que som ja plenitud, que som harmonia i pau, que l’essència de tot ésser humà rau en estar connectat amb la Realitat que ens amara, que abasta, que ens sosté. Aquesta essència no cal anar-la a cercar fora de nosaltres. Està en nosaltres. Ja som allò que intuïm i anhelem.

Tot això es descobreix en l’Ara, que és el moment en què tot succeeix, el temps en què tot s’esdevé. No és ni en el passat ni el futur on es juga la vida. És cada moment, cada respiració, cada instant, que viscut així és etern.

I això només es pot fer en el silenci, que no és absència de soroll extern, sinó apaivagar el soroll de prejudicis, creences, pensaments, valoracions, que constantment produeix la nostra ment. És assistir com a testimoni a allò que succeeix, sense identificar-nos amb res, deixar que passi, que flueixi…

I per això és necessària la meditació, que no és res més que entrenar la ment per prendre consciència d’allò que som, per trencar la seqüència de pensaments, emocions, sentiments que constantment produïm i no confondre’ns entre el que sembla i el que és real.

Camí Endins, ofereix aquest itinerari a tothom, perquè considera que totes les persones en recerca de veritat necessiten que el seu dit índex, enlloc d’assenyalar cap enfora assenyali cap al seu interior.

En concret, oferim trobades i tallers. Acompanyem persones, grups que ens ho demanen i també famílies. En les trobades familiars els adults inicien, guien i introdueixen a les criatures en l’escolta de sí mateixes, en la descoberta del silenci la pràctica de la meditació.

En la curta vida de l’associació, les nostres intuïcions es van confirmant i veiem que les persones que participen en els tallers i les trobades senten que aquest itinerari els ajuda a respondre la gran pregunta de: qui sóc? 

L’equip de Camí Endins

 

Bypass cap a la interioritat

Bypass (en anglès) és una paraula que en anglès significa «aquella via alternativa de comunicació que s’instal·la en un sistema per evitar un bloqueig». En aquesta accepció descansa la intenció d’aquest llibre que proposa un itinerari perquè els pares i les mares al costat dels fills treballin la interioritat en la quotidianitat de la llar. Ja no és temps de camins estrets sinó de nous recorreguts dissenyats com circumval·lacions que enriqueixin l’actual paisatge interior dels nens i joves. Vivim un moment històric radicalment diferent que ens obliga a obrir alternatives als camins fins ara transitats. El viscut fins ara, tot i haver estat necessari, ha de ser transformay i dilatat cap a una experiència de més abast que connecti també amb les noves formes de ser i sentir-se avui familia.En aquest llibre es presenta un aprenentatge «envolvent», és a dir, una forma d’experimentar diàriament un camí interior integrador i en moviment, que permeti a cada família viure la vida com instants infinits de plenitud. Per realitzar aquest aprenentatge, caldrà recòrrer gairebé cinquanta vies d’accés, connectades a les estacions de l’any, des de set claus d’experimentació: l’atenció plena (mindfulness), la percepció silenciosa, la respiració conscient, la consciència corporal, la integració emocional, .. .

Respirar

stonesBanner1500x248

[en castellano aquí]

Respirar és vida perquè qui està viu si no respira? Totes necessitem aire per viure, oxigen per alimentar cadascuna dels milions de cèl·lules que ens conformen, sense el qual no seria possible les reaccions químiques que ens nodreixen a cada instant. Elles, cadascuna d’aquestes milionèssimes parts de nosaltres, retornen agraïdes diòxid de carboni, necessari perquè les plantes puguin nodrir-se igualment, a partir de complexes reaccions químiques. I així, senzillament, amb un anar i tornar, infinit, completar el cercle virtuós de la vida…

Respirar és vida, però no només…

Respirar constitueix, en essència, l’acte d’amor més bell i pur. En ell inspirem l’amor que ens envolta, amor que som, que ens nodreix i conforma. Amor que reposa en aquell instant silenciós abans l’intercanvi de vida per més vida. Vida-Amor que exhalem, pausadament i agraïda fins que, un cop més, en el buit ens deixem anar confiadament, sense més, sabent certament que tornarem a inspirar l’amor que contínuament sens dóna, gratuït, perquè, de nou donem també nosaltres al nostre torn…

Respirar és vida, sí, però no només…

Respirar és estimació, un rebre i donar constant d’allò que ja som, des de sempre, encara que en el somni no ho sabem. Respirar és la porta que ens obre a la Vida quan, desperts, sabem que som allà on mai no hem deixar de ser, que estem allí d’on mai no hem partit, perquè sempre hi hem estat, sempre hi hem set.

Respirar és vida, sí, però molt més!

Dani Gómez-Olivé

 

Le di a la caza alcance

 

Poema San Juan de la Cruz:

Tras de un amoroso lance,
y no de esperanza falto,
volé tan alto, tan alto,
que le di a la caza alcance. 

Para que yo alcance diese
a aqueste lance divino,
tanto volar me convino,
que de vista me perdiese;
y con todo en este trance
en el vuelo quedé falto;
mas el amor fue tan alto,
que le di a la caza alcance.

Cuando más alto subía
deslumbróseme la vista,
y la más fuerte conquista
en oscuro se hacía;
mas, por ser de amor el lance,
di un ciego y oscuro salto,
y fui tan alto tan alto
que le di a la caza alcance.

Cuando más alto llegaba
de este lance tan subido,
tanto más bajo y rendido
y abatido me hallaba;
dije: No habrá quien alcance;
y abatíme tanto, tanto,
que fui tan alto, tan alto,
que le di a la caza alcance. 
Por una extraña manera
mil vuelos pasé de un vuelo,
porque esperanza del cielo
tanto alcanza cuanto espera;
esperé sólo este lance,
y en esperar no fui falto,
pues fui tan alto, tan alto,
que le di a la caza alcance.

(Juan de la Cruz, 1542 -1591)