«Aquesta és la història d’una noia que tenia molt mal caràcter. El seu pare li va donar una bossa de claus i li va dir que cada vegada que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrere la porta.

El primer dia, la noia va clavar 37 claus. Durant els dies que van seguir, a mesura que aprenia a controlar les seves emocions, clavava cada vegada menys claus. Va descobrir que era més fàcil dominar la seva ràbia que clavar claus darrera la porta.

Va arribar el dia en què va poder controlar el seu mal geni durant tot el dia. Aleshores el seu pare li va suggerir que retirés un clau per cada dia que aconseguís dominar el seu mal caràcter.

Els dies van passar, i un dia va poder anunciar al seu pare que no quedaven claus per retirar. El pare la va prendre de la mà, la va portar fins a la porta i li va dir: “Has treballat dur, filla meva, però mira aquests forats que hi ha a la fusta: mai més serà la mateixa. Cada vegada que perds la paciència, deixes cicatrius com les que veus aquí. Pots insultar algú i demanar perdó pel que li has dit, però la cicatriu perdurarà per sempre ».

Fàbula Zen